Eleccions del passat i del present
Ordino lideral el vot judicial, però encara hi ha qui prefereix la tradició de dipositar el sufragi al comú i saludar coneguts o qui ha fet protagonista del debat electoral i, de pas, ‘guanyar-se’ un val de dos euros.
Enric Dolsa i Andreu Gaspà, de cal Saboyano, parlant ahir a la cua d'electors.
A dos quarts de deu les urnes havien recollit una trentena de paperetes i la sala de votació –la del consell de comú, habilitada per a l’ocasió– s’havia quedat buida. El cònsol major, Josep Àngel Mortés, sortia llavors per la porta per “buscar algú que vingui a votar”. Tot i el caràcter transcendental de la jornada, no s’ha de perdre el sentit de l’humor. Mortés va tornar amb les mans buides, però pocs minuts després ja no hi hauria aturador i es formarien les primeres cues. Casualitats de vida, els candidats del PS i X’Ordino, que van ser els segons a formalitzar el ritu de la participació –les més matineres van ser les demòcrates aspirants a la reelecció Berna Coma i Sandra Codina– es van trobar qui el cap de llista, Jean-Michel Armengol, va fer protagonista inesperat del debat dels candidats ordinencs a Andorra Televisió, clamant perquè les vaques d’el Saboyano puguin seguir pasturant als terrenys on s’ha de construir el centre de recerca de Grifols. Andreu Gaspà, el Saboyano, es va prestar a parlar amb els periodistes per fer-nos una petita classe d’història d’aquella Andorra de llistes obertes, on votaves candidats individuals i no en bloc. O l’Andorra que, per fi, va aprovar el vot de les dones. Qui hauria d’imaginar llavors que a la parròquia la batalla electoral la protagonitzaria la defensa o el rebuig a un centre de recerca en immunologia? I qui hauria d’imaginar també que els joves que estan estudiant fora d’Andorra poden estar igual d’informats de la campanya a l’era d’internet? Era el cas de dos debutants ahir, Júlia Canut i Cèlia Senzier, totes dues de 19 anys. La primera explicava que “he vingut expressament de França perquè estic estudiant allà i estic contenta de poder donar la meva opinió”. La segona declarava que les vacances de Pasqua li havien permès tornar a Andorra per dir la seva per primer cop sobre qui ha de governar el país. Una decisió que no havia estat fàcil: “Ha costat, fins a l’ultim moment quasi no ho he sabut, però ara ja ho tinc clar.”
Les vacances de Pasqua han facilitat als estudiants desplaçats tornar a Andorra. I també han estat un factor determinant en el nombrós vot judicial. Però el cònsol major admetia que “hi ha l’efecte vacances i també hem de ser realistes, cada cop hi ha més gent que vota a la Batllia segurament perquè es treu una cosa més a fer el cap de setmana”. Però hi ha qui sempre prefereix el vot clàssic i rebre el premi de dos euros en forma de val. I ahir tenia un punt tradicional extra, amb palmes i branques de llorer d’acompanyament.
DUES HORES REVISANT EL VOT JUDICIAL
Els primers votants dipositaven el vot al col·legi electoral ordinenc mentre en una sala annexa se seguia comprovant el vot judicial per bolcar-lo a l’urna. Un recompte que va durar de les vuit a les deu del matí. Mortés va assenyalar que no havia anat més lent que altres cops, sinó que s’havien de comprovar més sufragis. Els candidats van coincidir que havia de ser el detonant d’una bona participació. Armengol, a més, va tenyir les declaracions de tradició cristiana, recordant que Diumenge de Rams “representa l’entrada de Jesús a Jerusalem i ja veurem qui serà el Jesús aquesta nit”. Amb un final triomfal, però.
Cues de votants al carrer.