Espot convenç a tot el territori

Guanyar en set parròquies a la circumscripció nacional no està a l’abast de tothom. Només s’hi va apropar Toni Martí el 2011 en les primeres eleccions amb la marca DA. Superar aquest llistó 12 anys després és una proesa. Lògicament s’han d’unir una sèrie de factors favorables, però sense l’aprovació per part dels ciutadans de la gestió feta aquest repte no és possible per molt que hi hagi girs inesperats que afavoreixin o perjudiquin una formació política concreta, i per tant s’ha de reconèixer el mèrit d’Espot i el seu equip.

Demòcrates ha dominat a tot el mapa parroquial pel que fa a la seva candidatura nacional. Ni Sant Julià de Lòria se li ha resistit, tot i que Concòrdia-Desperta Laurèdia ha sabut prendre el relleu d’Unió Laurediana i imposar-se a la territorial, on es va gestar aquest partit que s’acaba de convertir en la segona força política del país amb només tres candidatures territorials. És curiós que mentre el triomf a la territorial de Concòrdia ha estat inapel·lable, a la nacional ha quedat a 13 vots de DA. Lògicament hi ha un traspàs de vot de terceravia a Concòrdia i Andorra Endavant que no es reflecteix amb la mateixa contundència a la nacional.

El gran interrogant era Andorra la Vella, un feu tradicionalment vermell. L’efecte Marsol ha funcionat tot i que la diferència amb PS SDP+ no ha estat gran. La decepció és evident perquè la capital era per a López un territori afí i el pacte d’esquerres suposava un aval per obtenir el triomf. Concòrdia ha aconseguit un tercer lloc i Andorra Endavant un digne resultat, mentre que Liberals i Acció, com a la resta de parròquies, han obtingut uns pobres resultats, com demostra la suma de tots els vots aconseguits amb les paperetes de la llista nacional.

A Ordino l’efecte Grifols tampoc ha afeblit a Demòcrates, amb 415 vots (30%). Concòrdia ha superat l’aliança del PS amb Enric Dolsa, i Andorra Endavant. Dues llistes amb la bandera anti Grifols han donat aire als taronges i han demostrat que la rivalitat personal s’ha de deixar de banda quan s’entra al joc polític. Fa quatre anys, PS i SDP per separat van aconseguir més vots.

A Encamp s’auguraven uns resultats ajustats. No ha estat així. Era l’únic cara a cara entre DA i PS SDP +. UP-DA s’ha imposat amb una àmplia majoria i Concòrdia i Andorra Endavant s’han engolit els vots que el bloc d’esquerra necessitava per sumar a la seva llista nacional. Encamp ha estat la tercera gran decepció.

A Escaldes-Engordany s’ha revelat la incògnita amb la victòria de DA. Els taronges han doblat en vots la resta de rivals i poca cosa més es pot afegir davant un resultat tan contundent. La llista nacional, en general, ha guanyat més sobradament que les territorials, i 16 consellers generals deixen un Consell General de majoria absoluta en mans dels demòcrates.

A la Massana CC-DA no han deixat lloc per a la sorpresa i de nou han deixat molt enrere els seus rivals polítics, amb el 33% dels vots. Concòrdia, sense presentar candidats territorials, ocupa el segon lloc del podi massanenc.

I Canillo també ha apostat pel taronja. Set de set. Si fos un joc de cartes segur que seria la combinació guanyadora, com ho ha estat a la contesa electoral que, pel que fa a la candidatura nacional, ha consolidat la proposta demòcrata amb la confiança de totes les parròquies. Segurament ni Espot ho havia somiat de manera tan contundent.