“Per molts anys!”

Per no voler tirar de tòpics Encamp va deixar clars moments de “festa de la democràcia”. No tan sols per l’ambient festiu que es va registrar des de primera hora del matí (es donaven caramels als més petits), tampoc per l’ambient que hi havia al bar de davant del comú, on els que votaven buscaven el primer cafè del dia o el darrer combinat de la nit, sinó per allò tan bonic que es diu als electors que exerceixen el seu dret a vot: “Per molts anys!” Hi ha algun candidat que es va aventurar a teoritzar sobre el perquè de l’afirmació: per molts anys que puguis seguir votant –i “votant bé”, perquè el porta a porta és una tasca que s’ha de fer des del primer dia– o bé per molts anys que puguem seguir votant –no fos cas que la democràcia se’ns escapi de les mans–.

I com a tota festa, sempre hi ha diferent tipologia d’assistents. Per una banda, els que ho volien celebrar tot, com la Núria Pirot, que va assegurar que “avui és doble celebració, donarem la benvinguda a Jesús perquè ens doni llum per obtenir un bon resultat electoral”. Després hi havia els que s’estrenaven en això de la participació pública, com l’Adrià Lorente. “És una sensació bastant important”, reconeixia just abans d’introduir la papereta a l’urna. “És el primer cop que puc decidir el futur del país, em fa il·lusió”, va sentenciar el mateix Lorente amb una veu que, ara per ara, encara no ha perdut l’esperança en el sistema. Potser és la mateixa responsabilitat, la de poder incidir en el futur del país, la que va portar diversos votants que viuen fora del país a tornar a casa per complir la tasca de servei públic. “Tocava venir a votar que si no a casa...”, va bromejar una noia que va preferir no dir el seu nom. I com a qualsevol festa sempre hi ha els que prefereixen passar-la en família. És el cas de l’Albert Trullà i l’Arnau Trullà, dos joves germans que van arribar al comú junts i conjuntats amb el mateix abric pels volts de les dotze del migdia. L’Albert, el germà gran, era el segon cop que votava. L’Arnau, el petit, debutava. “Hauríem de sortir tots a votar”, va reclamar l’Albert. “Hi ha nervis, però tenia clar què havia de votar”, va remarcar l’Arnau, que va mostrar més seguretat i tot que algun dels que formaven part d’una llista.

SUPERSTICIÓ I FAMÍLIA DELS CANDIDATS

Marta Pujol i Susagna Venable van arribar al comú defensant que Encamp volia canvi. Les candidates socialdemòcrates van arribar acompanyades de membres del partit, mentre que Jordi Torres i Maria Martisella van votar amb els respectius fills. A més, la demòcrata portava un trèvol de quatre fulles al passaport.