Prudència desfermada

L’arribada del líder de Demòcrates, Xavier Espot, a l’hotel Diplomàtic i el seu discurs van ser el punt final a una jornada electoral que va començar a primera hora del matí i que es va allargar passades les dues de la matinada –obviant les celebracions finals dels guanyadors–. Un diumenge durant el qual Espot va ser per moments candidat –a primera hora del matí, quan va anar a exercir el vot–, cap de Govern en funcions –a la nit, quan va fer la proclamació oficial dels resul­tats– i vencedor dels comicis –quan es va canviar la corbata blava per una de taronja i va rebre l’escalf del partit–. Un procés de metamorfosi durant el qual les sensacions van estar a flor de pell i en què la prudència –característica que va de la mà del protagonista– va estar sempre sobre la taula.

“Ell té una manera de ser que fins que no està tot tancat...”, van assegurar fonts pròximes al candidat. Espot va seguir el recompte des del seu despatx a l’edifici administratiu de Govern. Allà va estar acompanyat de diversos ministres en funcions, com ara el portaveu, Cesar Marquina, que alhora també eren companys de batalla durant la campanya electoral. Expliquen que una de les persones que més pròximes van estar a Espot va ser Ester Vilarrubla, que a més de ministra en funcions també havia estat la cap de campanya de DA. A la sala hi havia membres del seu staff personal que l’ha acompanyat durant els darrers anys i tot en un ambient frenètic, perquè a més del neguit que ja suposa una nit electoral, calia preparar les diferents compareixences que es van fer des del mateix Govern.

“Hi va haver uns moments que sí que és veritat que quan veus Ordino o Escaldes-Engordany i no estem al davant hi havia una mica de preocupació”, reconeixen fonts de l’equip de campa­nya, que al mateix temps deixen clar que “va ser un període curt en el temps”. De fet, a més d’Ordino i Escaldes, des del primer dia de la campanya al partit li preocupava la parròquia d’Encamp. Ahir, però, el menys preocupat era el mateix candidat, convençut de la tasca feta amb el porta a porta. “A Encamp ens havien dit que en principi estava guanyat”, va asseverar un dels estrategs de DA. Així i tot, la falta de dades de la circumscripció encampadana va accentuar encara més el neguit inicial. “Passa molta estona que no entrava cap escrutini i ens preocupava perquè era un 1 contra 1”, van asseverar fonts de la formació taronja. “Els anys et donen l’experiència de saber a partir de quan els resultats són significatius, però Ordino i Escaldes és veritat que podien fer canviar molt els resultats definitius”, va explicar un pes pesant de l’equip de campanya.

I mentre a Escaldes, Ordino i Encamp esperaven dades, els baixos del Diplomàtic anaven rebent els candidats territorials que ja s’havien imposat. “Ningú no em podrà dir que vaig anar a la llista abans del pacte de PS i SDP”, va remarcar Conxita Marsol. A l’edifici administratiu de Govern, però, la prudència seguia impregnant les diferents sales de la tercera planta de Govern. “Teníem els resultats pràcticament alhora que la pàgina web, així que no teníem més informació; el cap no es va voler manifestar fins que es va tenir l’escrutini pràcticament al cent per cent”, van explicar altres fonts, que van assegurar que en cap moment va haver desànim ni por, però tampoc eufòria.

“Com ens has fet patir”, van assegurar una vegada i una altra a Berna Coma, la candidata d’Ordino. Un patiment, però, que va servir per veure la llum al final del túnel, perquè “a partir d’Ordino les coses ja es veien una mica més clares”, van reconèixer les mateixes fonts. Va ser en aquell moment quan la prudència va deixar pas a l’eufòria que llavors sí que es va desfermar.