L'evolució femenina

La incorporació de les dones en el terreny polític fa anys que és una realitat, però les dades evidencien que únicament en una legislatura es va arribar a una autèntica paritat si s’analitzen els parlamentaris des de l’any 1993 en el moment de la constitució del Consell, és a dir, just després de les eleccions i abans dels canvis que es produeixen si algun dels electes acaba formant part del Govern. Les xifres mostren una evolució en la presència femenina a partir del 2005 i una perfecta paritat el 2011. Amb tot, cal remarcar que fins aquesta legislatura que comença cap dona havia arribat al Consell encapçalant una llista. Diumenge ho va aconseguir Carine Montaner.

La història postconstitucional recorda Rosa Ferrer, en aquell moment amb Nova Democràcia, com a primera i única consellera electa. També quatre anys després, el 1997, Ferrer ocupava un lloc al parlament, aleshores ja acompanyada de Susagna Arasanz, que va guanyar l’escó a la territorial d’Andorra la Vella amb el Partit Liberal. La següent legislatura, l’escenari polític seguia sense evolucionar pel que fa a la presència de dones i continuava amb només dues cadires femenines. En aquest cas, Olga Forné, que va guanyar la territorial de la Massana amb el Partit Demòcrata, i Olga Adellach, que encapçalava la llista de la circumscripció d’Ordino del Partit Liberal.

El nombre de dones a la cambra parlamentària comença a destacar en els comicis del 2005. En aquell cas, nou conselleres eren presents en el moment de la constitució. En total tres ho feien sota les sigles del PS –Mariona González, Maria Pilar Riba i Rosa Ferrer–, cinc amb el PLA –Conxita Marsol, Bernadeta Gaspà, Olga Adellach, Eva Maria Garcia i Montserrat Gil– i Lurdes Font amb CDA+Segle 21. Cal destacar que aquell any per primera vegada una dona encapçalava una llista nacional, Isabel Lozano, amb els Verds. No va obtenir, però, representació. Quatre anys més tard, el 2009, ho va tornar a intentar, però tampoc va arribar al Consell. Aquell any, el nombre de dones va tornar a ser de nou. Conxita Mora, Olga Adellach, Celina Mandicó, Montserrat Gil i Roser Bastida van ser conselleres amb la Coalició Reformista, i Mariona González, Bibiana Rossa, Maria Pilar Riba i Rosa Gili ho feien sota les sigles del PS.

Dos anys més tard, el Consell aconseguia l’únic repartiment paritari en la seva constitució que hi ha hagut fins a dia d’avui. Els catorze noms els conformaven Rosa Gili, Mariona González i Sílvia Bonet pel PS; Roser Bastida i Montserrat Gil per UL, i Mertixell Verdú, Sílvia Riva, Sofia Garrallà, Olga Adellach, Meritxell Mateu, Celine Mandicó, Patrícia Riberaygua, Olga Gelabert i Mònica Bonell per part de DA.

El 2015, el nombre es reduïa a deu. Judith Pallarés i Carine Montaner entraven amb Liberals; Gili mantenia escó amb el PS i Bonet ho feia amb SDP; amb DA entraven Conxita Marsol, Sofia Garrallà, Mònica Bonell, Maria Martisella, Meritxell Mateu i Rosa Ferrer. A l’última legislatura, la xifra arribava a la dotzena amb Roser Suñé, Núria Rossell, Ester Molné, Meritxell Palmitjavila, Mònica Bonell, Maria Martisella i Sandra Codina per DA; Susanna Vela, Judith Salazar i Rosa Gili pel PS; Sílvia Ferrer amb Liberals, i Carine Montaner per terceravia.

La constitució del proper Consell, prevista per al 26 d’abril, deixarà una cambra amb 13 dones i 15 homes. Ocuparan seient Meritxell López, Carol Puig, Conxita Marsol, Trini Marín, Maria Martisella, Berna Coma i Sandra Codina per DA; Núria Segués i Maria Àngels Aché per Concòrdia; Judith Salzar i Susanna Vela pel PS, i Carine Montaner i Noemí Amador per Andorra Endavant.