política lingüística ho atorga a un augment de la sensibilització
Les queixes per no utilitzar el català segueixen a l'alça
L’any passat es va tancar amb 88 reclamacions i el primer trimestre d’enguany ja n’hi ha hagut una vintena, xifres molt per sobre de períodes anteriors
Cada vegada hi ha més queixes de la ciutadania per trobar-se amb establiments que no utilitzen el català. En concret, el 2022 es va tancar amb 88 actuacions del servei de política lingüística, un increment “molt elevat” respecte les 34 que es van registrar l’any anterior. En els primers tres mesos d’aquest any, la xifra ja arriba a la vintena, cosa que tot fa pensar que aquest 2023 el nombre de reclamacions també serà elevat. El director de política lingüística, Joan Sans, ho atribueix a un increment de la sensibilització de la ciutadania envers l’ús del català i fa una valoració positiva de l’augment perquè “no hi ha vulneracions més flagrants que les que hi havia anys anteriors, sinó que la gent té més sensibilització”. “Normalment ens movíem al voltant de les 30 queixes, ara la gent està més sensibilitzada i fa més queixes”, va argumentar. De les 88 actuacions de l’any passat, Sans va explicar que una desena van ser arxivades en considerar que la queixa no tenia raó de ser, una cinquantena es van resoldre i una vintena encara estaven en curs de resolució quan es va tancar l’any. Pel que fa les d’enguany, un parell ja han estat arxivades, cinc han estat resoltes i sis estan en procés.
En aquest sentit, va indicar que quan es detecta una irregularitat es fa la visita a l’establiment, es fa l’avís i es deixa un temps prudencial per solucionar el problema. Fins ara no s’ha imposat cap sanció perquè “la voluntat és conscienciar i ens està funcionant bé”, va remarcar. “No hem arribat a posar cap multa perquè s’han resolt totes. En alguns casos hem de ser una mica més pacients perquè ens trobem amb franquícies que han arribat al país i els hem fet canviar tot el sistema informàtic pel tema de l’expedieció del tiquet de caixa. Aquí necessiten més temps però es dona un termini i es controla que es faci”, va detallar.
L’EFECTE XARXES SOCIALS
Els motius de les queixes es mantenen i la majoria segueixen sent per problemes amb la rotulació i la publicitat de l’establiment, perquè les cartes dels restaurants no estan en català o perquè no s’atén el client en la llengua oficial, cosa que fa que els sectors dels serveis segueixi sent el que més reclamacions acumula. En aquest sentit, el responsable del departament va destacar que recentment aquestes queixes, sobretot les referents a la publicitat, han crescut a les xarxes socials. “És un recurs que cada vegada les empreses fan servir més i a vegades desconeixen els mecanismes de segmentació i com que s’adrecen a un públic d’altres països fan només publicitat en un idioma diferent al català”, va apuntar Sans, que va afegir que moltes empreses “defensen que ja fan publicitat en català als mitjans de premsa escrita o en la publicitat en paper”. “Aquí és on hem hagut d’actuar molt més per fer entendre a algunes empreses que han de tenir en compte que la pulibcitat a les xarxes també pot arribar a gent del país”, va detallar.
Pel que fa a les queixes sobre l’atenció al públic, Sans va reconèixer que és una de les més complicades, ja que moltes vegades la gent que denuncia no ha preguntat a l’establiment si hi ha algú que els pugui atendre en català. “Quan fem la inspecció, si l’empresa pot demostrar que hi ha algú que parla l’idioma ja compleix amb la norma”, va especificar.
OFERTA FORMATIVA MÉS AMPLIA I MÉS FLEXIBLE PER ALS TREBALLADORS
Una de les dificultats del país per garantir l’atenció al públic en català és l’increment de treballadors forans especialment en èpoques de molta feina com pot ser la temporada d’esquí o l’estiu. En aquest sentit, el responsable del departament de Política Lingüística, Joan Sans, va explicar que un cop passada la pandèmia, el servei ha aconseguit mantenir els prop de 1.200 alumnes adults per any i que a més han apostat per una nova oferta formativa a través de ursos virtuals flexibles que permeten a les empreses oferir aquesta opció als seus treballadors. “Són cursos que són més atractius per als empresaris i més flexibles per als treballadors”, va opinar Sans. La voluntat d’aquesta nova modalitat és “adaptar-nos a les necessitats d’empreses i treballadors”. Aquesta darrera formació, que també és gratuïta, es va posar en marxa el 2021 i “ja va funcionar bé però hem aconseguit duplicar els alumnes i el 2022 vam tancar amb 400 inscrits”, va detallar el director del servei. El centre d’Escaldes és el que té més usuaris, però a l’hivern els que més creixen són el de la Massana, Canillo, el Pas i Encamp.