L'A defensa el seu paper a la victòria de DA

La bona sintonia que fins ara ha presidit la relació entre Demòcrates i Liberals comença a distorsionar-se i tot apunta que a mesura que el cap de Govern, Xavier Espot, comenci a fer nomenaments, les discrepàncies s’aniran elevant de to perquè no sembla que DA estigui disposat a fer un gran exercici de generositat envers L’A després de la desfeta a les eleccions del 2 d’abril.

L’A va emetre ahir un comunicat en què pràcticament repeteix el que el Diari va avançar el 5 d’abril passat. L’anàlisi que fan els fidels al president, Josep Maria Cabanes, és que en la contundent victòria demòcrata no es pot deixar de banda la renúncia dels liberals a presentar llistes territorials per afavorir la victòria dels taronges.

El malestar és fort, encara que de moment es volen mantenir les formes en espera de com evolucionen les negociacions. Però les declaracions del secretari general de Demòcrates, Jaume Serra, no apunten en la direcció desitjada per als qui van ser socis de la coalició de Govern. Serra va dir que “seria una ofensa” que un partit que no ha obtingut representació tingués aquestes aspiracions. I és que el pacte signat entre els dos partits abans dels comicis especificava que DA cediria ministeris de manera proporcional a la representació dels liberals al Consell General, i aquesta ha estat nul·la.

Les paraules el secretari general no han caigut bé. Liberals vol que se li reconegui el mèrit d’haver estat lleial i de no confeccionar llistes per evitar debilitar les demòcrates, però l’estratègia de DA no passa precisament per donar un escó a L’A, sinó nomenar un secretari d’Estat de manera que els 16 escons demòcrates es mantinguin fins i tot el en cas que Conxita Marsol passi a ocupar un ministeri.

En el comunicat, L’A considera com a factors determinants a l’hora d’analitzar el resultat “la política de pactes territorials, fet que va ajudar a guanyar les parròquies d’Andorra la Vella i Ordino, però va penalitzar la resta de parròquies per haver renunciat a fer llista territorial. També s’apunta un desquadrament entre el missatge del partit i les dificultats de capitalitzar la gestió feta en el si del Govern diferenciant-se de la resta de partits de la coalició del Govern”.

Per tant, és evident que els exsocis de la coalició s’apunten una part de la victòria a les urnes i l’emmarquen dins de l’acord preelectoral. Per això, esperen que els resultats aconseguits pels partits de la coalició “s’interpretin sota la premissa del pacte i els principis acordats, i es traslladin en els termes en els quals es va signar l’acord, valorant el paper que el partit ha tingut per assolir la governabilitat que garanteix la majoria absoluta”.

L’executiva de Liberals va reunir-se dijous passat per fer una primera valoració dels comicis. L’òrgan executiu reconeix que els resultats no són els esperats i per tant obre un període de reflexió que ha de conduir el partit al proper congrés postelectoral ja previst. El pobres resultats obtinguts no ajudaran Cabanes a obtenir una gratificació que els satisfaci. Com va recordar Serra, les urnes van parlar i Liberals ha passat a la categoria de partit extraparlamentari. Dins de DA no s’aposta per la màniga ampla.

CLAUS

1. Trencament amb el ps i entrada a l’executiu

Després de les eleccions del 2019, els liberals es desentenen de l’aliança amb el PS i pacten l’entrada al Govern de DA, al qual deien que volien posar fi.

2. Gallardo es converteix en el segon a bord

Gallardo es converteix de facto en el número 2 del gabinet que presideix Espot i un dels homes importants d’una legislatura sense diferències internes.

3. Ruptura a la família liberal en dues faccions

La ruptura en dos de Liberals té com a conseqüència el naixement d’Acció i la convivència a la coalició de dues faccions que no amaguen l’enemistat.

4. Estratègia davant el pacte entre el PS i SDP

DA vol fer front a l’aliança d’esquerres pactant amb els seus socis especialment en aquelles territorials on se suposaven més dificultats per guanyar.