salut

Espanya ha d'informar de la venda de vacunes de la covid a Andorra

L’Agència de Medicament s’hi nega al·legant que la publicació pot “vulnerar l’obligació de secret” en els processos de presa de decisió

Les vacunes cedides per Espanya a Andorra.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La justícia espanyola ha desestimat el recurs de l’Agència de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) contra una resolució del consell de transparència i bon govern (CTBG), que instava a lliurar a Maldita.es els acords del govern espanyol amb altres països per revendre o donar vacunes contra la covid-19. L’agència va recórrer per no complir la resolució del CTBG i mantenir oculta aquesta informació, i el digital es va personar a la causa pel dret d’accés a aquesta informació. L’Aemps encara pot presentar un recurs d’apel·lació.

El maig del 2021, Maldita.es va sol·licitar a l’Aemps, dependent del ministeri de Sanitat espanyol, una còpia completa del conveni signat amb Andorra per revendre 30.000 dosis de la vacuna de BioNTech/Pfizer. També va sol·licitar còpia de qualsevol altre acord amb altres països per revendre o donar vacunes contra la covid i informació sobre el preu que es pagaria a Espanya per les vacunes. La poca cosa que es coneix d’aquests acords és el que va dir l’exministra de Sanitat espanyola Carolina Darias o la informació proporcionada pels països receptors de les vacunes.

Quatre mesos després, l’Aemps va denegar l’accés a la informació al·legant que la publicació podia “vulnerar l’obligació de secret requerit en els processos de presa de decisió i afectar el superior interès de protecció de les relacions exteriors”.

Després de la reclamació de Maldita.es, el CTBG va resoldre l’abril del 2022 que el govern havia de fer pública la informació per entendre que no havia proporcionat “una justificació raonable i suficient” de la necessitat d’aplicar els límits al·legats per denegar la informació. El CTBG va considerar que l’interès públic havia de prevaler per sobre de les relacions exteriors en un cas com aquest i que no era “raonable” pensar que la revelació de la informació sol·licitada “pogués suposar un perjudici per a la garantia de la confidencialitat o secret requerit en processos de presa de decisions”, i que “la confidencialitat en la presa de decisions no es pot veure vulnerada per accedir a un acord/conveni ja signat”.

L’Aemps va recórrer davant la justícia per no complir la resolució i va sol·licitar mesures cautelars, que li va concedir el jutjat.

Ara, el jutjat central del contenciós administratiu número 1 espanyol ha desestimat el recurs i ha reafirmat els arguments del CTBG, en manifestar que “no consta degudament acreditat un perjudici o lesió real ni a les relacions exteriors ni a la confidencialitat o secret del procés de presa de decisions”.

Ara, l’agència té tres opcions. Pot acatar la sentència i lliurar al mitjà digital la informació sol·licitada o pot presentar un recurs d’apel·lació davant la sala contenciosa administrativa de l’Audiència Nacional. La tercera via és ignorar la sentència, cosa que obligaria el mitjà de comunicació a iniciar un altre procediment judicial per executar aquesta resolució del consell i obligar sota pena de multa que lliuri la informació sol·licitada.

tracking