Divisió interna a Acció per la futura relació amb DA

Els resultats de les eleccions generals del 2 d’abril han deixat un clar guanyador, Demòcrates, i un partit en ascens, Concòrdia. A l’altra part de la balança, l’aliança entre el PS i SDP no ha funcionat i deixa els socialdemòcrates orfes d’un líder carismàtic capaç d’aixecar el partit i convertir-lo de nou en una alternativa al centredreta.

Però si hi ha dos partits que ara mateix s’estan jugant l’existència són Liberals i Acció. Dos membres de l’anterior coalició que estan immersos en contradiccions internes de cara a la relació que han de conservar amb el partit taronja, i que han comprovat que després de ressuscitar l’antic PLA de les cendres, les batalletes domèstiques que van comportar dues ruptures –tres, si s’hi inclou la líder d’Andorra Endavant– els porten a vorejar la desaparició.

Són al límit. Ningú no ha digerit els resultats que els deixen fora de l’arc parlamentari, amb l’excepció del membre d’Acció, Marc Magallon, gràcies al tàndem amb Trini Marín a la territorial d’Escaldes-Engordany. Precisament aquest partit que lidera Judith Pallarés està passant per un moment convuls que va tenir la seva espurna quan Josep Fusté va anunciar que, si eren elegits consellers generals, votarien contra o s’abstindrien en cas que la proposta d’investidura inclogui membres de Ciutadans Compromesos al futur Govern. No tots els militants compartien aquesta proposta, i les manifestacions van generar un profund malestar a Encamp i a Escaldes-Engordany. Segons ha pogut saber el Diari, Magallon va mantenir una conversa privada amb Xavier Espot per rebaixar la tensió i tranquil·litzar-lo, fins al punt que li va assegurar que passaria a militar a DA si la situació es descontrolava.

Magallon genera molta simpatia entre els consellers demòcrates que hi han compartit els quatre anys de legislatura. De fet, quan es constitueixin els grups parlamentaris quedarà integrat en el demòcrata per evitar convertir-se en conseller general no adscrit amb els desavantatges que comporta. Fonts del partit taronja donen per fet que durant la legislatura Magallon no trencarà la disciplina de grup tot i el seu carnet de militant d’Acció i que si hi hagués alguna actuació desmesurada que perjudiqués la majoria taronja, estaria disposat a deixar la militància a Acció.

La nova formació té dues cares. D’una banda, el comitè de la Massana, el més nombrós, que vol marcar diferències amb DA perquè considera que serà certificar la seva defunció política perquè el votant no hi apreciarà diferències. Els comitès d’Encamp i d’Escaldes-Engordany, en canvi, es posicionen per seguir col·laborant amb el Govern de manera lleial, valorant d’aquesta manera la bona sintonia que es va viure en la legislatura passada. Pallarés, per la seva banda, té un perfil polític més assembleari, que farà que acati el que imposi la majoria, encara que es decanta més per la posició dels seus companys massanencs. Però a hores d’ara l’enfrontament és públic entre els dos bàndols. Acció, tot i els resultats del 2-A, es planteja, ara com ara, presentar una candidatura per a les properes comunals i disputar el vot a Ciutadans Compromesos i Demòcrates.

Fonts del partit no dissimulen que el distanciament entre els dos sectors és cada cop més gran i que, evidentment, els pobres resultats no hi ajuden.

Socialdemòcrates

Al PS de moment no hi ha novetats. Una part dels militants valoren la decisió del president i candidat, Pere López, de deixar el càrrec, però opinen que no és l’únic culpable i que caldria més renúncies per part dels dirigents que l’han acompanyat.

A l’espera d’una reunió de l’executiva i d’una trobada amb els militants, el gran interrogant a l’esquerra política és on trobar aquesta cara nova que torni a connectar amb els ciutadans i que reanimi la socialdemocràcia com una alternativa de govern al centredreta.

DISPUTA A LIBERALS PER CANVIAR EL RUMB

Quelcom similar es viu a la família de Liberals. Dijous el nucli més intern es va reunir per debatre l’estratègia a seguir. Una part advoca per canviar l’orientació cap a una formació més marcadament de dretes i diferenciar-se dels demòcrates, i, per tant, trencar-hi els vincles. Una altra facció és partidària de negociar amb DA per intentar treure’n algun profit. Però fonts de DA recorden que el pacte parla de proporcionalitat amb relació als consellers liberals obtinguts, i aquests són zero. La cosa sembla bastant clara.