El cotxe inservible

Comprava un vehicle d’ocasió matriculat l’any 2005 –l’adquisició es va formalitzar el 2020– i que acumulava 138.500 quilòmetres, però poc devia pensar-se que quatre hores després d’endur-se’l de l’establiment el cotxe tingués la primera avaria. I no una de qualsevol, al vehicle se li va trencar el motor. Abans d’un any, la compradora ja havia presentat davant el servei de consum la reclamació del preu de compra (prop de 7.000 euros) argumentant que des que n’era propietària el cotxe s’havia passat quatre mesos al taller. Primer per la pana del motor i després per un problema dels frens. I poc després iniciava el plet judicial. La Batllia li va donar la raó, decretant la resolució del contracte de compravenda. Però la societat venedora va interposar recurs d’apel·lació al Tribunal Superior, on també ha acabat perdent.

El venedor argumentava que s’havia informat la clienta de les característiques essencials del cotxe que adquiria, que havia de ser conscient que en un termini curt de temps el vehicle necessitaria “certs ajustos o manteniments, com qualsevol producte de segona mà”, que s’havia respectat la garantia abonant totes les avaries i que la demandant havia exagerat amb el temps que el cotxe s’havia passat al taller. Però la sentència conclou que no és que el vehicle necessités “certs ajustos o manteniments”, sinó que es tractava “d’un vehicle que al moment de la venda no era apte per al seu ús normal i que no s’hauria d’haver ofert a la venda a un consumidor, encara que fos per un preu que es qualifica d’assequible i limitat”.

Els magistrats insisteixen que la compradora havia de ser conscient de l’antiguitat i el quilometratge del bé que adquiria i, per tant, “no podia esperar que el vehicle funcionés com un de nou o seminou. Però sí que podia legítimament esperar que funcionés”. La sentència recull tot el seguit d’avaries que va tenir el cotxe: motor, bateria, radiador, frens i la bomba de gasolina. I això en un període d’un any. Fins que l’octubre del 2021 va tenir un nou problema de motor. La sentència acaba concloent que “el vehicle venut a la demandant no va respondre des de l’inici a les expectatives d’ús que havia de donar-hi i que no es tracta del desgast previsible d’un vehicle de segona mà i del risc normal assumible, sinó d’un vehicle que no estava en condicions per a la seva venda”.