'L'annexió andorrana'

L’any 2019 va entrar en vigor la nova delimitació fronterera entre França i Andorra. Van ser 24 hectàrees del municipi de Porta amb l’estany de les Abelletes i les fonts de l’Arieja que van passar a ser part del Principat. Ara, quatre anys després, l’extrema dreta francesa posa aquest pacte com el mal exemple de la política del president francès, Emmanuel Macron, respecte a la gestió de l’aigua al país veí del nord. La diputada del grup parlamentari de Reagrupament Nacional, el partit de Marine Le Pen, Gisèle Lelouis, va presentar a principi d’aquesta setmana una pregunta parlamentària adreçada al ministeri de Transició Ecològica i Cohesió dels Territoris en què qüestiona el govern francès sobre “la sobirania de l’aigua i els mercadejos que agreugen la sequera”. La diputada comença la pregunta demanant al ministre Christophe Béchu “sobre la greu crisi energètica que ha portat el govern a comerciar l’aigua de font francesa per hidrocarburs estrangers”, posant com a exemple el bescanvi de 4.000 milions de metres cúbics d’aigua anuals per hidrocarburs, és a dir, “l’intercanvi de recursos naturals per recursos vitals, que corre el risc de causar greus problemes als francesos, a l’economia nacional, a la salut i sobretot a l’agricultura i al medi ambient”. La diputada critica el pla de l’aigua d’Emmanuel Macron, “molt restrictiu per als francesos”, que “només pretén mantenir aquest mercat fent servir l’excusa del canvi climàtic quan aquest tipus d’activitats l’agreugen”. És a partir d’aquí que Andorra pren protagonisme en la pregunta de Lelouis. “La preocupació del govern per l’aigua, doncs, sembla només una estafa, com ja havia demostrat la donació a Andorra de 24 hectàrees de l’Arieja”, indica per parlar de “l’annexió andorrana del 2019 permesa per Macron sense consultar els càrrecs electes locals que va provocar a l’Arieja perdre la seva font principal d’aigua”. La diputada finalitza explicant que “el naixement del riu es troba ara a Andorra, fet que demostra la manca d’interès del govern per la sobirania de l’aigua, preferint el regateig enfangat”. Cal recordar que l’any 2019, el canvi en les fronteres a la zona de l’Arieja va comportar la queixa dels alcaldes de la zona contra el que consideraven una pèrdua de sobirania.

Tota aquesta reflexió serveix a Lelouis per acabar demanant al govern francès si té la intenció de canviar la seva política d’aigua per evitar conseqüències negatives per als francesos i protegir els seus recursos naturals en lloc de malbaratar-los amb el millor postor.