nou dels deu temporers van ser retornats al seu país
Fiasco dels xofers peruans per als autobusos
Els conductors van ser considerats no aptes per portar un autobús de viatgers en no respectar algunes normes de circulació
Uns autobusos a l'Estació Nacional, a Andorra la Vella.
Els xofers peruans que van ser contractats per reforçar la plantilla de Coopalsa per fer front a les necessitats del servei –noves línies i més freqüències gràcies a la gratuïtat– no han complert les expectatives i van ser retornats al seu país quan els responsables de l’empresa van verificar que no estaven capacitats per portar un vehicle de passatgers per Andorra.
El gerent de la companyia, Gabriel Dallerès, ho va explicar de manera molt clara durant la presentació de l’enquesta de satisfacció dels usuaris: “De deu, nou van ser considerats no aptes.” D’alguna manera, és un detall més que se suma a les dificultats de les empreses per implementar la gratuïtat amb “falta de vehicles i sense una logística especialment dissenyada per fer front a l’increment dels passatgers”. Resulta contradictori que sent el transport públic gratuït la nota dels usuaris ha caigut dos punts.
La històrica empresa d’autobusos va contractar a principi de la temporada 2021 conductors per reforçar la plantilla, que es van sumar als 91 professionals que ja tenia.
Després de fer-los les proves per confirmar que podien conduir un vehicle de gran tonatge i dimensions, el resultat va ser que la conducció del 90% no estava a l’altura del que la companyia exigia: “No respectaven els passos de vianants, les prioritats a les rotondes”, són alguns dels exemples que va exposar Dallerès per defensar la decisió de no incorporar-los a la plantilla.
Es va decidir que tornessin al seu país d’origen. “No podien assumir la missió”, va remarcar de manera contundent el gerent de l’empresa. S’entén que a Andorra s’apliquen de manera molt més estricta les normes de circulació i que l’empresa no estava disposada a posar en risc els passatgers i la resta de conductors.
El dirigent de l’empresa d’autobusos va explicar que primer es va fer una selecció dels conductors i després van haver de superar una prova. Va ser en aquest moment que es va veure que la forma de conduir no era apta per portar un autobús pels carrers i carreteres d’Andorra, per la qual cosa es va optar per no contractar-los.
La resta d’extracomunitaris que van optar a una plaça de xofer –argentins, xilens o colombians– “sí que són professionals de la conducció, i a més de disposar de la documentació necessària van superar les proves”.
A l’inici de la temporada es van incorporar 21 persones temporeres. A banda de l’experiència insatisfactòria amb els peruans, Dallerès va comentar que la resta intentaran ser reconduïts cap a una plaça de treball fixa, encara que dos dels treballadors han decidit tornar al seu país per motius professionals.
Fins a l’1 de maig la companyia encara mantindrà “alguns conductors addicionals”, però un cop superada la temporada d’hivern la demanda baixa tot i que, com va remarcar el gerent, el transport públic no estava preparat logísticament per a la crescuda del 60%. “El creixement no ha anat acompanyat d’un augment dels vehicles i de les freqüències de pas”, va afirmar.
Les principals queixes dels usuaris, extretes de l’enquesta de satisfacció, giren entorn a la puntualitat dels autobusos, la freqüència de pas i l’espai que tenen els viatgers. Dallerès va reconèixer que qui viatja en autobús actualment té una mica menys d’espai a causa de la crescuda del nombre d’usuaris.
EL GOVERN VA FACILITAR ELS REQUISITS PER PODER CONDUIR AUTOBUSOS
Abans de l’inici de la temporada d’hivern els representants de les empreses de transport públic van demanar a l’Administració que els tràmits per a la contractació de conductors s’agilitessin tant com fos possible. Totes les empreses del sector tenien manca de conductors, circumstància que les va portar a buscar-los en països sud-americans, on suposadament hi ha professionals formats en aquest àmbit que estan disposats a treballar a Andorra. El problema és que els tràmits s’allarguen molt i, a més a més, el procés per a l’homologació dels permisos de conduir és complicat. Un requisit que s’exigia perquè un conductor pogués portar autobusos de la màxima capacitat de passatgers era primer de tot que havia de portar durant un any un vehicle de fins a setze places. Per pal·liar aquest dèficit, el Govern va decidir reduir el termini perquè conductors ja professionals puguin obtenir el permís per portar autobusos. A final del desembre passat es va optar per rebaixar el temps per obtenir el permís de conduir autobusos d’un any a quinze dies, i l’edat mínima de 21 a 20 anys.