Liberals renuncia a entrar al nou Govern

L’oferiment demòcrata d’un ministeri i un conseller general per a Liberals no ha convençut la formació blava. Els liberals ja han informat els de Xavier Espot del rebuig a la proposta i insisteixen que els toquen dos consellers generals, segons el pacte preelectoral entre les dues formacions. Si res no canvia, això deixaria el Govern sense cap representació liberal i l’únic conseller que tindrà la formació, Víctor Pintos, estaria al parlament com a conseller no adscrit. Des de la formació que presideix Jordi Gallardo encara no es donen les negociacions per tancades, però des de DA es té clar que no cediran a la demanda dels dos consellers perquè això significaria perdre la majoria absoluta i, per tant, poc marge més hi ha per trobar el consens.

Per part dels liberals, s’afirma que hi ha un acord signat en el qual s’estableix que ells accepten anar de número tres a la llista territorial d’Andorra la Vella, amb Víctor Pintos, i d’Ordino, amb Marc Galabert, amb el benentès que si guanyaven a aquestes parròquies algun dels dos titulars –de Demòcrates– pujaria a Govern i, per tant, entrarien al Consell els membres liberals. De fet, així passarà en el cas de Pintos un cop Conxita Marsol, número 1 de la llista territorial d’Andorra la Vella, renunciï a l’escó per anar de ministra. No passarà el mateix, però, amb Marc Galabert, ja que Sandra Codina no entrarà a l’executiu, sinó que es quedarà al Consell com a subsíndica. Per solucionar el problema, en un inici se li va oferir un ministeri a Galabert, però el ho va rebutjar argumentant que l’acord era per entrar al Consell.

I és que l’opció de permetre que entrin dos consellers liberals amb els moviments dels parlamentaris electes cap al Govern s’ha rebutjat categòricament des de DA, perquè significaria perdre la majoria absoluta. Per part del partit de Gallardo es confia que encara es pugui seguir parlant i insisteixen a reclamar allò que, reiteren, està per escrit. Però, per l’altra banda, els demòcrates tenen clar que poc marge més de maniobra hi ha i que si els liberals rebutgen entrar al Govern, tampoc té sentit que estiguin dins de la majoria parlamentària.

No és, de fet, per als demòcrates, cap problema el posicionament adoptat pels liberals després del resultat electoral aconseguit. Més complicada és, en canvi, la situació dins del partit blau. D’una banda, perquè els mals resultats als comicis del 2 d’abril, sense cap conseller aconseguit a través de la llista nacional, els deixa en una posició molt difícil pel que fa a la negociació amb DA. I, de l’altra, perquè dins de la formació hi ha gent que és més propera a entendre que els taronges no vulguin renunciar a la majoria absoluta i d’altres que s’aferren al pacte. En aquest darrer cas, defensen que els bons resultats dels demòcrates també es deuen, en bona part, al fet que hagin anat conjuntament a les llistes territorials. No tant pels vots que hagin pogut aportar, sinó perquè el fet que no presentessin llistes pròpies va propiciar, defensen, que guanyessin en algunes de les parròquies on la distància amb la segona força no va ser gaire àmplia. Són conscients, però, que DA no ho veu de la mateixa manera.

BARÓ REFLEXIONA SI ACCEPTA RELACIONS INSTITUCIONALS

El demòcrata Ladislau Baró podria encapçalar un ministeri de Relacions Institucionals enfocat a gestionar la successió del Copríncep episcopal i les relacions amb el Vaticà per poder fer passos en la despenalització de l’avortament. Xavier Espot li ha proposat el repte a qui va ser president del grup parlamentari durant vuit anys, del 2011 al 2019, que estaria reflexionant sobre si accepta o no la proposta. Espot voldria afegir a la cartera també Justícia i Interior, una matèria que lligaria amb els coneixements de Baró, advocat de professió. Baró és una persona que ha estat sempre lligada a la política i durant un petit període de temps es va dedicar a la seva professió com a advocat. Va ser un dels grans ideòlegs juntament amb Toni Martí en la creació de DA, que va arrabassar el Govern a Bartumeu. Tot i ser una persona que sempre ha estat a primera línia política bàsicament des de l’arc parlamentari com a president de grup, en la seva llarga trajectòria només ha estat ministre una vegada, d'educació i cultura (1990-1991) amb Òscar Ribas de Cap de Govern. Baró, a més, manté una excel·lent relació amb els membres de Concòrdia.