REPORTATGE
Aquí també hi havia bruixes
L’escriptor i periodista Robert Pastor i Castillo publica la reedició del llibre ‘Aquí les penjaven’. És la primera investigació exhaustiva sobre com va ser la persecució de bruixes al Principat.
Lluny de ser un assumpte del passat, la caça de bruixes continua sent objecte de debat, i no és una simple suposició de la periodista de torn. Se’n parla en tallers especialitzats, se’n fan pel·lícules, sèries, i també llibres que es reediten anys després de la seva publicació amb nous descobriments. L’any 2003, el periodista i escriptor Robert Pastor i Castillo va publicar el llibre Aquí les penjaven, sobre com va ser la persecució de bruixes a Andorra, i vint anys després se’n publica una reedició, que inclou un capítol i un pròleg actualitzat de la historiadora i política Susanna Vela.
A Europa la caça de bruixes compta amb nombroses investigacions i es coneix que s’hi van executar prop de 70.000 persones, la majoria dones. En el cas d’Espanya, una de les comunitats amb els casos amb més ressò és el País Basc, on Pastor i Castillo va viure 23 anys. “Quan vaig viure allà algú em va dir que hi havia casos de bruixeria a Andor-ra”, explica l’escriptor i, sent conscient que no hi havia ni un terç de la informació recopilada en altres països, va posar-se mans a l’obra.
L’única informació publicada en aquella època sobre la persecució de bruixes al Principat era un capítol que l’escriptor francès J.-F. Galinier-Pallerola havia dedicat a la seva obra La religió popular a Andorra. Segle XVI-XIX. “La investigació va ser una aventura”, reconeix Pastor i Castillo. Els casos no estaven classificats i la feina va consistir a treure capses i capses de cartó de l’arxiu nacional i mirar on hi havia uns processos per casos de bruixeria. Quatre anys i més de 400 folis fotocopiats, ho vaig aconseguir, però hi va haver una cosa que se li va escapar. En aquesta reedició l’escriptor inclou un nou capítol que gira al voltant del procés de Joana Call d’Engordany, àlies la Sucarranya, i lamenta que en la primera investigació el va passar per alt: “Em fa ràbia perquè va ser l’única que va ser esquarterada. Les altres, les van penjar”.
Aquí les penjaven va esdevenir la recerca que calia fer sobre la caça de bruixes al país i, alhora, va servir per trencar alguns mites. “El primer que calia desfer és el mite de la persecució per la Inquisició”, explica. Segons l’autor de l’obra, “la Inquisició només va jutjar una dona andorrana, i la va absoldre; en canvi, eren els tribunals civils qui jutjaven”, per pressions del veïnatge que veia amb mals ulls un seguit de dones per unes característiques especials. “Normalment eren grans, viudes i pobres, i se’ls culpava de qualsevol mal que passés”, narra Pastor i Castillo. Per exemple, la malaltia, la mort o una simple pedregada. La majoria eren dones. L’autor afirma que es va jutjar tres o quatre homes, però cap no va ser condemnat a mort. Enfront aquests tres homes, “una setantena de dones van ser jutjades, una quinzena de les quals van ser executades”.
Papua Nova Guinea, l’Àfrica subsahariana i Malawi són indrets on encara es practica la persecució de bruixes, i tot i que a Occident ja no succeeix, l’autor assegura que molta gent continua creient en la màgia i les bruixes. “La diferència és que abans les penjaven i ara les enriqueixen”, opina Pastor i Castillo fent referència a les noves profetes que es promocionen a la televisió i asseguren poder desxifrar el teu futur en només una trucada telefònica. Segur que l’escriptor estarà disposat a aprofundir en aquesta hipòtesi amb qualsevol apassionat del tema. Un bon moment per enxampar-lo és aquest Sant Jordi. L’autor firmarà la reedició del llibre avui, a les 10.30 hores, a Sant Julià de Lòria, a les 12.30 hores a Andorra la Vella i, després de dinar, a Escaldes.