CONSELL NACIONAL De socialdemocràcia i progrés
Bartumeu abandona la primera línia política
El fins ara líder del partit anuncia que no es presentarà per tornar a presidir l’executiva en la propera assemblea del juny
La socialdemocràcia andorrana continua renovant cares. Després que fa unes setmanes fos Pere López, el líder del Partit Socialdemòcrata, qui anunciés que renunciava a l’escó obtingut al Consell General i que no seguiria al capdavant del seu partit, ahir el líder i president de Progressistes SDP, Jaume Bartumeu, va anunciar davant el Consell Nacional de la formació que no optaria a la reelecció com a president de l’executiva, la qual s’ha de renovar en l’assemblea que es durà a terme a mitjan juny. Si bé el partit no va confirmar si Bartumeu deixa de manera definitiva la política, sí que es va assegurar que l’excap de Govern decideix fer un pas al costat i, almenys, deixar la primera línia.
La decisió de Bartumeu arriba després dels mals resultats de la formació en els comicis del 2 d’abril passat. Llavors, Progressistes SDP va concórrer als comicis amb el Partit Socialdemòcrata en una decisió que –setmanes abans de l’inici de la campanya electoral– semblava que podia posar en una situació compromesa Demòcrates i canviava de manera momentània el clima preelectoral, on semblava que els taronges havien d’imposar-se còmodament. Un pacte que reunificava les esquerres després del trencament del 2013, quan Bartumeu va decidir deixar el PS i fundar SDP.
La reconciliació dels dos líders socialdemòcrates, però, no va tenir efecte a les urnes i la coalició socialdemòcrata es va quedar amb només tres consellers, molt lluny del 35% dels vots que van sumar les dues formacions el 2019, en aquella ocasió concor-rent als comicis separadament. De fet, SDP només ha aconseguit representació parlamentària en una ocasió de les tres en què s’ha presentat en l’àmbit nacional. Va ser el 2015, quan va sumar l’11,8% dels vots i va aconseguir dos consellers anant en solitari amb Víctor Naudi com a cap de llista nacional. Una força que no van poder mantenir el 2019, quan la formació va quedar a les portes de la representació al Consell General, però els 1.044 vots a la nacional (5,9%) –xifra que va representar prop de 700 vots menys que en les eleccions anteriors– no van ser suficients per obtenir representació parlamentària. En aquesta ocasió, les aspiracions d’SDP per tornar al Consell General passaven per la número cinc de la nacional, Laia Moliné, i també per la candidatura parroquial d’Andorra la Vella, on semblava que es podia plantar cara a la unió de DA i L’A.
AUTOCRÍTICA
“S’han comès errors i no hem sabut fer arribar el nostre missatge, això és evident”, assegurava ahir la secretària d’organització d’SDP, Elisabet Zoppeti, que va concloure l’autocrítica amb una afirmació contundent: “el poble ha parlat”. En aquest sentit, Zoppeti va explicar que durant el Consell Nacional els militants del partit van fer aportacions entorn dels motius pels quals es van obtenir aquests mals resultats, si bé va deixar clar que en cap moment no es va posar sobre la taula la possibilitat de dissoldre el partit. “Hem rebut un cop com altres vegades, però el moviment d’SDP segueix viu”, va defensar.
JAUME BARTUMEU
Un cap de Govern lligat de mans i peus Jaume Bartumeu Cassany va néixer el 10 de novembre del 1954 a Andorra la Vella. De professió advocat, ha estat fins ara –durant el període constitucional– l’únic cap de Govern socialdemòcrata. Abans de liderar l’executiu, entre el 1990 i el 1992 Bartumeu va ser ministre de Finances, Comerç i Indústria de l’executiu d’Òscar Ribas. Un càrrec que va ocupar abans del procés constituent, del qual va formar part sent un dels pares de la Constitució andorrana. Ja en el període constitucional, el 1994 es convertí en el president del grup parlamentari de Nova Democràcia i el 2001 repeteix com a conseller, ja amb el PS. No va ser fins al 2009 quan es va imposar a les eleccions generals per convertir-se en cap de Govern. Un càrrec que només va poder retenir dos anys després de no poder aprovar cap pressupost davant l’empat tècnic que hi havia al Consell General. Després de perdre les eleccions del 2011, el 2013 va promoure una escissió del PS i decideix fundar Progressistes SDP.