habitatge

El nombre de projectes urbanístics augmenta un 10% el 2022

Govern defensa que l’anunci de la moratòria no ha tingut un impacte rellevant en la mitjana de sol·licituds mensuals

Diverses grues al centre d'Andorra la Vella.Fernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El nombre de sol·licituds entrades als comuns per dur a terme un projecte urbanístic va passar des de 364 durant el 2021 fins a 402 al tancament de l’any passat, segons dades facilitades pel Govern. Això significa un creixement absolut de 38 projectes, que es tradueix percentualment en un increment del 10,4%. Cal recordar que al setembre de l’any passat el Govern va entrar un projecte de llei pel tràmit d’extrema urgència per frenar el boom de la construcció i l’important creixement urbanístic que s’estava produint. Entre la data de l’anunci, el 12 de setembre de l’any passat, i la seva aplicació, el 28 del mateix mes, els comuns van rebre almenys 65 sol·licituds d’obres que volien esquivar els canvis de requisits de l’executiu per a les noves construccions.

Malgrat aquest important nombre de projectes entrats en molt poc temps –des del Govern es va indicar que encara pot entrar-ne algun més perquè continuen rebent projectes d’aquelles dates–, l’executiu defensa que “no hi ha hagut un increment extraordinari de projectes a causa de la moratòria i tot sembla un increment normal d’un moment expansiu”. Justifiquen que la mitjana de projectes entrats per mes durant el 2021 va ser de 30,3 i que l’any passat aquesta xifra mitjana només va augmentar fins a 33,5.

65 PROJECTES EN 15 DIES

El Govern també detalla que s’ha de tenir en compte que dels 65 projectes que van rebre els comuns en el període de quinze dies fins a l’entrada en vigor de la nova normativa, fins a set no complien el necessari per tirar endavant. Els comuns fan arribar les sol·licituds al Govern i és aquest el que elabora els informes preceptius escaients en el marc de la tramitació de les llicències d’obres. En aquest cas, set dels projectes es van retornar als comuns corresponents a causa de mancances documentals dels expedients o bé per inviabilitat del projecte des del punt de vista urbanístic i del marc normatiu. La resta van rebre els informes favorables per part de l’executiu, cosa que no vol dir necessàriament, segons expliquen des del Govern, que les obres s’acabin executant.

Pel que fa al repartiment dels projectes per parròquies, de les sol·licituds rebudes durant aquest període, la major part es van entrar a la Massana, amb un total de 15 projectes; Ordino i Andorra la Vella en van rebre una desena cada un i Encamp fins a 11. Pel que fa a la resta de les parròquies, Escaldes-Engordany en va registrar 9, Sant Julià 6 i Canillo, 4.

La llei entrada pel tràmit d’extrema urgència al setembre obliga també els comuns a disposar d’estudis de capacitat màxima per a cada parròquia. L’estudi ha d’adequar les previsions de creixement de població als recursos i infraestructures existents i previstos. Aquests estudis només es podran aprovar amb l’informe preceptiu i vinculant del Govern. La llei deixa clar que mentre aquests estudis no s’hagin elaborat i aprovat, les llicències d’edificació queden condicionades a l’obtenció d’un informe favorable per part dels ministeris d’Urbanisme i Medi Ambient, cosa que es va entendre, a la pràctica, com una moratòria encoberta.

CLAUS

1. L’executiu rep 402 projectes durant el 2022

El nombre de projectes entrats el 2022 ascendeix a 402, segons les dades facilitades pel Govern. La xifra representa 38 projectes més que el 2021.

2. Govern diu que és un creixement normal

El Govern afirma que el creixement respecte al nombre de projectes del 2021 és normal tenint en compte el moment expansiu i no “extraordinari”.

3. Mitjana mensual de 33,5 projectes entrats

El Govern argumenta que la mitjana de projectes entrats per mes és similar. Així, el 2021 la mitjana era de 30,3 projectes per mes i el 2022, de 33,5.

4. Almenys 65 projectes abans de la moratòria

L’anunci de la moratòria va fer que en quinze dies els comuns rebessin almenys 65 sol·licituds noves per tal d’evitar els nous requisits de l’executiu.

tracking