El fiscal vol que Higini Cierco sigui processat per blanqueig de diners

La fiscalia demana el processament d’Higini Cierco, de Joan Pau Miquel i de sis exdirectius de la intervinguda Banca Privada d’Andorra pel delicte major de blanqueig de diners o valors en la causa oberta per l’entramat societari que haurien contribuït a dissenyar per tal d’ocultar diners de procedència il·lícita de la constructora brasilera Camargo Correa. Un entramat societari del qual s’haurien beneficiat BPA Serveis i BPA Serveis Panamà, filials del banc, que haurien actuat com a societats “pantalla” en la teranyina creada per amagar l’origen dels diners, usant contractes ficticis i societats establertes al Panamà i les Illes Caiman.

A la petició del processament de l’exaccionista majoritari de l’entitat, de l’exCEO, i dels directius Isabel Sarmiento, Cristina Lozano, Santiago de Rosselló, Luis Pablo Laplana, Xavier Mayol i Josep Antoni Rivero, s’hi suma la de Fernando Dias Gomes, un dels dos homes de la constructora (l’altre és difunt) que va tractar amb BPA l’operativa presumptament fraudulenta, que va durar des del 2007 fins al 2010.

La necessitat de Camargo Cor-rea, una de les grans constructores llatinoamericanes, d’organitzar un entramat financer per donar aparença de licitud a milions de dòlars neix del càrtel que entre els anys 2003 i 2010 va integrar la companyia brasilera amb altres de les principals constructores llatinoamericanes –com ara Odebrecht, amb vinculació també a BPA– per tal d’alterar licitacions públiques. Els acords previs de les empreses consistien a adulterar els concursos, limitant la concurrència i forçant que les adjudicacions es donessin pel preu més alt. Els suborns a funcionaris –per exemple, de la petroliera brasilera Petrobras– feien part de l’operativa del càrtel. I tots aquests diners eren els que s’havien de rentar.

EL PAPER DE BPA

L’escrit situa a l’agost del 2007 la reunió entre els directius de la constructora i Miquel, Mayol i Laplana per planificar l’operativa. I afirma que “els senyors Miquel, Sarmiento, Mayol, de Rosselló, Laplana, Rivero i Sanguinetti –el gestor va morir l’any passat– s’encarregaren no només de dissenyar l’entramat jurídic, societari i financer que donés aparença de licitud als fons d’origen delictiu, sinó que també elaboraren –juntament amb el grup Camargo Correa– la documentació justificativa de les operacions, simulant operacions comercials i impulsant aquesta operativa, fins i tot aquella que es feia sense documentació justificativa, davant el CPB [el comitè de prevenció de blanqueig del banc], dels quals eren membres habituals Miquel, Mayol, Sarmiento, Rivero, Laplana i de Rosselló”.

La fiscalia detalla societats intervinents, comptes que s’haurien usat, quantitats de diners mogudes o contractes ficticis que s’haurien subscrit. Un dels comptes numerats oberts –d’una societat de les Illes Caiman que va rebre 20 milions entre el 2007 i el 2010– va ser bloquejat per ordre judicial el gener del 2010, mesos després que esclatés el presumpte cas de corrupció al Brasil. Però l’escrit de la fiscalia acusa els processats de no traslladar els fets a les autoritats d’Andorra malgrat que des del març del 2009 ja sabien que els directius de Camargo vinculats als comptes havien estat detinguts. És més, l’escrit apunta que després del bloqueig judicial es van tramitar transferències en aquest compte per un import d’1,69 milions de dòlars. Van quedar pendents fins que el 21 de novembre del 2011 els diners van anar a parar a un compte del banc a nom d’Intervenció General i que havien obert Higini Cierco i Joan Pau Miquel. “El desviament d’aquestes transferències per ocultar l’origen del fons i evitar el seu bloqueig i eventual comís fou la primera operació efectiva del compte bancari de Cierco i Miquel”, afirma l’escrit.

En l’entramat, sempre segons la fiscalia, van tenir un paper clau BPA Serveis (dirigida per Lozano) i BPA Serveis Panamà, posant els seus comptes al servei de la trama i subscrivint contractes ficticis per tal de justificar els diners que rebien. L’escrit cita dos traspassos el març del 2008 entre comptes de Camargo i la societat pantalla Desarrollo Lanzarote en què un compte de BPA Serveis hauria fet de pont. Els càrrecs són d’1,7 i 3 milions, respectivament, i hi ha una diferència de 300.000 euros entre el compte d’origen i el de destí, que s’atribueix a la comissió que es va endur BPA Serveis. Des del compte de Desarrollo Lanzarote es van enviar 3,5 milions a un d’un banc suís a nom d’una societat propietat de Sergio Firmeza Machado, fill de José Sergio de Oliveira Machado, que fou senador i president d’una filial de Petrobras i que “hauria actuat com a home de palla per rebre su-borns”, continua la fiscalia.

PREVENCIÓ DE BLANQUEIG

La fiscalia sosté que l’operativa i “la seva finalitat delictiva” eren “conegudes i autoritzades” pel comitè de prevenció de blanqueig de BPA i “especialment pels senyors Miquel, Mayol, de Rosselló i Sarmiento”. Tanmateix, afirma que a la reunió de l’òrgan del 30 de març del 2009 ja es coneixia la detenció de directius de Camargo Correa i que no es va fer cap declaració de sospita a Uifand o altra autoritat “contribuint així a l’ocultació dels diners d’origen delictiu de Camargo Correa”.

CLAUS

1. Dos directius de Camargo Correa, clau

L’agost del 2007 dos directius de Camargo es reuneixen amb responsables de BPA per planificar l’operativa. Els directius del banc dissenyen l’entramat.

2. Societats pantalla i BPA serveis

La teranyina consisteix a moure milions de dòlars a través de comptes de societats pantalla i simulant contractes. BPA Serveis hi té un paper clau.

3. Ocultació després de les detencions

L’escàndol de corrupció esclata al Brasil el març del 2009, però el comitè de prevenció de blanqueig del banc no emet cap alerta ni n’informa les autoritats.