també consideren que hi va haver vulneració de comunicacions
La 'guerra' a la policia pels fets al Pas arriba a la justícia
Els agents acusen el cap de prevaricació, calúmnies i vulneració de comunicacions
Un vehicle de la policia al Pas de la Casa.
La Batllia ha admès a tràmit la querella que cinc agents de policia van presentar contra l’inspector major responsable de l’àrea de seguretat ciutadana després que el seu cas va ser arxivat pel Govern, tot i que es va admetre que es va fer mal ús de les càmeres de seguretat i del GPS dels cotxes patrulla.
Els fets es remunten al Pas de la Casa en plena pandèmia. Els funcionaris, després de la resposta administrativa, han decidit iniciar la via judicial perquè consideren que les acusacions van ser molt greus i podien fins i tot haver perdut la feina.
La querella està dirigida a l’ara inspector major, que va obrir l’expedient i de qui recorden que és formador amb relació a la Llei de seguretat ciutadana, i per tant coneix al detall l’aplicació de la llei. El fet que un dels presumptes delictes sigui el de prevaricació fa que la querella s’hagi traslladat a la secció especialitzada, segons fonts coneixedores del cas, que van remarcar que ara el procés està en la fase d’investigar si va haver-hi delictes o no per part del superior cap als seus subordinats. Concretament hi ha tres suposats delictes: prevaricació, calúmnia i vulneració de comunicacions.
Els expedients contra els cinc agents eren per una falta molt greu que es van obrir contra tres patrulles diferents en tres jornades diferents. Un comandament de la policia els va obrir perquè els agents van marcar en el full de treball que havien fet tasques de patrulla local al Pas de la Casa, tot i que en algun moment del servei van estar dins del despatx. El comandament va fer servir les càmeres de seguretat i el GPS dels vehicles per saber què havien fet els agents i va obrir l’expedient per falta molt greu, que podia comportar l’expulsió del cos dels policies.
Interior va arxivar l’expedient perquè va considerar que no s’havia falsejat cap document, tot i que s’havia fet un ús il·legal de les càmeres de seguretat i el GPS vulnerant les lleis de protecció de dades i de seguretat pública.
Els expedientats al·leguen davant la justícia que un formador de la Llei de seguretat ha de saber que l’accés a les càmeres era il·legal, i per tant adoptar la decisió de fer un expedient es podria considerar prevaricació.
El altres dos delictes estan tipificats com a escoltes il·legals i conductes afins, i en aquest cas se situaria en el segon supòsit. Els afectats consideren que es va obrir un expedients disciplinari que els podia afectar greument, i les calúmnies estan relacionades amb el fet que en el seu informe intern el cap no va utilitzar la paraula “presumptament”. Les font van remarcar que aquest adjectiu no és obligatori únicament quan es fa publicitat dels fets, sinó també en els informes als superiors. Els agents es van defensar dient que durant l’estona que van estar al despatx del Pas de la Casa van estar fent feines burocràtiques i que es tractava de nits tranquil·les i en ple confinament. En haver marcat en el full de treball que havien fet tasques de patrulla local, el comandament va considerar que havien falsejat documents.