Mònica Bonell ocuparà el ministeri de Cultura i Esports

Mònica Bonell farà el salt al Govern. La fins fa poc presidenta suplent del grup parlamentari demòcrata entraria de nou com a parlamentària perquè tot i que DA va aconseguir cinc escons per la llista nacional i ella anava de número 7, els diferents moviments cap a l’executiu dels membres que hi ha davant seu a la llista li permetrien arribar al Consell General. Xavier Espot, però, la prefereix al Govern i té pensat per a ella la cartera de Cultura i Esports, un àmbit en el qual la canillenca se sentiria còmoda. Els demòcrates han decidit que el canillenc Jordi Jordana sigui el president del grup parlamentari i la parlamentària encampadana Maria Martisella ocuparà el lloc de presidenta suplent del grup de DA.

El moviment de Bonell també tindrà altres conseqüències en el si del Consell General, ja que permetrà al número vuit de la llista, Manuel Linares, membre de Ciutadans Compromesos, entrar al parlament. Així, la formació massanenca ja tindria dos parlamentaris –Carles Naudi, escollit per la llista territorial, i Linares– i podria fer grup parlamentari si DA li cedeix un conseller. Els que, si res no canvia, no faran part del Govern són els liberals, que han rebutjat l’oferiment demòcrata de tenir un ministeri i es quedaran amb només un conseller general, Víctor Pintos, que accedirà a la cambra quan Conxita Marsol sigui nomenada ministra.

TRENCACLOSQUES

El guanyador de les eleccions generals encara té diverses peces per encaixar en el trencaclosques, segons diverses fonts consultades. El màxim dirigent demòcrata porta amb molta discreció la tria de noms i fins ara no es coneix qui ocuparà carteres tan importants com Afers Exteriors o Finances, i en aquest darrer cas, les fonts indiquen que s’estan tenint dificultats per trobar el perfil adequat. A Salut s’ha especulat amb Helena Mas i a Educació havia sonat el nom de Gemma Riba. Cap, però, de moment, s’ha confirmat.

En el cas d’Afers Exteriors, la persona que assumeixi la responsabilitat de la cartera dependrà de si entre les seves funcions s’inclouen les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea o si, tal com ha passat en aquesta legislatura, les converses amb Brussel·les depenen directament del cap de Govern sota una secretaria d’Estat. El més lògic seria que Landry Riba continués al capdavant de les negociacions, ja que ha sigut qui ha estat al capdavant de l’equip durant quatre anys, coneix el dossier i en aquesta legislatura s’hauria d’encarar ja el tram final del procés, per la qual cosa seria estrany que havent guanyat el mateix partit es canviï ara la cara visible. La que segur que no repetirà davant del càrrec serà Maria Ubach, que ahir va anunciar als mitjans que deixarà l’executiu i tornarà a la seva tasca diplomàtica.

D’altra banda, la ministra d’Agricultura, Medi Ambient i Sostenibilitat en funcions, Sílvia Calvó, que inicialment havia sonat per prendre la responsabilitat de cap de gabinet, podria fer el salt a la direcció de FEDA, situació que al seu torn faria moure Albert Moles al capdavant de Ctrasa. Pel que fa a la cartera que deixa vacant, Guillem Casal en serà el nou titular.

ELS DUBTES DE BARÓ PER A UN CÀRREC CLAU EN LA RELACIÓ AMB EL COPRÍNCEP D'URGELL

Ladislau Baró continua desfullant la margarida per decidir si accepta la proposta de Xavier Espot d’ocupar el ministeri de Relacions Institucional, Justícia i Interior. La possibilitat de separar Justícia, com en altres països, està descartada, així que al paquet que té ara Josep Maria Rossell s’afegiria Relacions Institucionals, que se centraria a mantenir bones relacions amb altres institucions estrangeres o amb els comuns. Però al centre de tot hi ha aconseguir una bona sintonia amb el Copríncep episcopal i per extensió amb el Vaticà pensant a llarg termini en l’avortament i en l’eutanàsia. Baró compleix amb el perfil per abordar unes qüestions vetades per l’Església, però des de l’executiu es creu que es poden fer avenços a partir de l’informe de Federico de Montalvo que permeti a la CASS pagar la interrupció de l’embaràs a l’estranger. El fet que Joan-Enric Vives es jubili en dos anys i que la salut del Papa Francesc pugui obligar a un relleu al Vaticà fa que totes les alternatives que es plantegen actualment quedin desfasades en qüestió d’uns anys.