Els desnonaments s'aturen pels honoraris dels saigs

Propietaris de pisos de lloguers es troben atònits, immersos en la impotència i amb la sensació que per culpa d’una descoordinació no poden recuperar les propietats. El desembre passat el Consell General va aprovar una modificació que atorga als saigs la potestat per fer efectius els desnonaments de persones que no compleixen amb el pagament, sempre amb l’ordre d’execució de la Batllia, però de moment aquesta figura que va ser creada per descongestionar la Batllia –hi ha tres saigs– no està complint les sentències per fer fora els inquilins morosos perquè encara no s’ha pactat amb el ministeri quins són els seus honoraris per aquesta feina i el protocol que han de seguir.

És a dir, que ara per ara no es fan desnonaments a Andorra. El dia 13 passat es una reunió entre els saigs, el ministeri d’Habitatge i el Col·legi d’Advocats es va acordar desbloquejar la situació, però de moment tot es manté igual. Concretament es va pactar una modificació del decret d’honoraris de manera que s’inclogui la tarifa dels desnonaments, moment en el qual es podrà procedir a tramitar els processos.

Però ningú ha mogut fitxa i segueix aquest impàs que fa que els llogaters –especialment els pe­tits– se sentin víctimes d’un canvi que els perjudica. La Llei de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge juntament amb canvis a la Llei del Codi de procediment civil que escurcen els terminis en cas de desallotjament havien de ser els instruments per acabar amb aquest conflicte cada cop més generalitzat contra els impagaments i els ocupes.

Els arrendadors confien que no es demori més la solució. El Diari va contactar ahir amb un propietari afectat. Amb la sentència a la mà de la Batllia va explicar que no hi ha manera que cap saig apliqui la llei perquè no tenen assignat quin és l’import que han de cobrar per la feina. L’home, indignat, va comentar que té llogat un apartament a Encamp de dues habitacions i dues places de pàrquing per 550 euros. “Li vaig rebaixar 50 euros durant la pandèmia perquè em va dir que ho passava malament i em va fer pena”, recorda. Ha necessitat un any per aconseguir la sentència favorable. Durant aquest període no ha rebut el lloguer ni les despeses de la calefacció. “El pitjor de tot és que no recuperaré res perquè aquesta persona es declararà insolvent, i a més m’hauré de gastar diners en reformes i pintar el pis”, es lamenta aquest home, que es queixa que es victimitzi els propietaris: “Jo soc només un petit propietari i no em sento emparat per la llei.”

L’home comenta que l’inquilí no es va presentar a les citacions de la Batllia ni tampoc va nomenar un advocat per defensar-se.

La llei de l’1 de desembre estipula que el saig és competent per despatxar l’execució forçosa de les resolucions judicials que consisteixen a pagar una quantitat líquida, i de les resolucions judicials que consisteixen a complir obligacions de fer, de no fer o d’entregar una cosa diferent d’una quantitat de diners (...), sota el control del tribunal que ha dictat la resolució judicial en la primera instància, d’acord amb la Llei del saig. Així mateix, el saig és competent per despatxar l’execució forçosa de les resolucions judicials que consisteixen en l’entrega d’un bé immoble i del llançament dels ocupants, inclosos els acordats en el marc dels procediments d’arrendament.

CLAUS

1. Lentitud en l’actuació de la justícia

Les queixes per la lentitud de la justícia dels propietaris que es troben amb inquilins que no paguen han estat insistents perquè el procés es feia etern.

2. Terceravia va veure en el saig la solució

Terceravia va ser un dels primers grups parlamentaris a proposar que els saigs s’ocupessin d’executar els desallotjaments per ordre de la Batllia.

3. S’escurcen els terminis per recuperar el pis

La llei escurça els tempos quan hi hagi ocupes dins de l’immoble que s’ha de recuperar. Se citarà els ocupants a una vista dins dels 13 dies hàbils.

INFORMACIÓ QUE NO ARRIBA A L'INTERESSAT

Fonts properes al col·lectiu dels advocats expliquen que un dels lletrats que va tenir l’oportunitat de demanar a un saig que apliqués la nova llei i procedís a l’execució d’un apartament per impagament, va quedar sorprès quan aquest li va comunicar que no estaven informats de les noves atribucions ni tampoc del protocol a seguir i de les tarifes que havien de cobrar. L’advocat es va dirigir a la Batllia per reclamar l’execució de la seva pròpia sentència i va rebre com a resposta un aute en què se li comunicava que és competència del saig.