El TC rebutja el recurs d'Higini Cierco
L’exmàxim accionista de BPA n’havia presentat un de súplica per la querella contra Espot
El Tribunal Constitucional.
El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs de súplica d’Higini Cierco contra la inadmissió de la querella que va presentar contra Xavier Espot. Els magistrats tornen a rebutjar la petició de l’exmàxim accionista de BPA per la desestimació del recurs d’empara que confirmava la inadmissió de la querella que va interposar el 17 de novembre del 2022 contra Espot, per les funcions que exercia el 2015 com a ministre de Justícia quan es va intervenir el banc i per les de cap de Govern de l’última legislatura.
Cierco acusava Espot d’uns presumptes delictes de prevaricació, tràfic d’influències i malbaratament de cabdals públics en una querella que no va ser admesa pel Tribunal de Corts en una decisió que després va ratificar el Superior. Cierco argumentava en el recurs d’empara una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció i a l’accés a un tribunal de l’article 10 de la Constitució i a l’article 6 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, en els seus vessants dels drets a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a la defensa, al procés degut, a la seguretat jurídica i a la prohibició de discriminació. Els magistrats van rebutjar la petició tot afirmant que “està manifestament mancat de contingut constitucional i ha de ser declarat inadmissible a tràmit”, i ara desestimen el recurs de súplica contra aquella decisió perquè al·leguen que “aquesta impugnació no constitueix un argument nou de fet o de dret”.
EL CONSTITUCIONAL DESESTIMA L'EMPARADA DEL 'REI DEL TOMÀQUET'
El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs d’empara presentat per Scott Sayler, conegut com el Rei del tomàquet, pels seus negocis amb aquest producte als EUA. Havia presentat un recurs contra la sentència ferma del Superior que el condemnava a tres anys de presó condicional, a una multa de 2,5 milions d’euros i a l’expulsió temporal del Principat per un període de 20 anys per un delicte de blanqueig de diners. Argumentava que la sentència havia vulnerat els seus drets a la presumpció d’innocència, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a la defensa, així com del principi de no retroactivitat desfavorable d’una norma.