Feines sense gènere

Ana Vicente té 36 anys i és cap d’obra en una empresa constructora. De petita jugava a fer i desfer construccions i quan va haver d’escollir carrera universitària tenia clar que volia estudiar enginyeria de construcció. L’etapa universitària va ocórrer sense incidents, però un cop al mercat laboral sí que es va sentir discriminada en diverses ocasions. “M’han fet justificar tècnicament una resposta quan un company del sexe masculí amb un sí en tindria prou”, narrava Vicente. Aquest és un dels testimonis que es van sentir ahir al Centre de Congressos d’Andorra la Vella a la taula rodona organitzada per l’Associació de Dones d’Andorra (ADA).

L’activitat portava el nom de Dones trencant estereotips: les professions tenen gènere? i l’ADA va convidar cinc dones que pertanyen a oficis en què majoritàriament hi ha hagut més homes. Aquestes cinc dones són Natàlia Crespo, policia especialitzada en desactivació d’explosius; Gresmi Roca, propietària d’una empresa de construcció; Eva Sansa, conductora de camions de matèries perilloses; Tània Prats, programadora, i Ana Vicente, cap d’obra a una empresa constructora.

Com Vicente, Gresmi Roca pertany al món de la construcció i corroborava aquesta discriminació. És propietària d’una empresa de construcció i explicava com en una reunió amb un client aquest va confessar, decebut, que esperava trobar-se amb un home. “No som un gènere, som una persona amb una titulació i se’ns ha de jutjat a partir d’això”, va reivindicar Roca.

La taula rodona també va comptar amb l’experiència de Natàlia Crespo, policia especialitzada en desactivació d’explosius que pertany al cos des de fa 20 anys. Per sort assegurava que ella no s’ha sentit discriminada en cap moment pel simple fet de ser dona i, encara més, considera que “en el meu cas vaig trencar estereotips perquè no hi havia cap dona especialitzada en la desactivació d’explosius”. Per la seva part, Tània Prats, de 21 anys i programadora frontend, aportava que “una professió no es fa millor per ser d’un gènere o un altre”, i que això va més lligat als estudis, la vocació i l’experiència.

Per acabar, Eva Sansa, qui a més de cònsol de la Massana és conductora de camions de matèries perilloses, apuntava que “s’ha evolucionat en educar de manera igualitària, però encara queda molta feina per fer”.