L'edat de la dona pel primer fill és la més alta d'Europa

Les dones residents a Andorra són les que tenen, de mitjana, el primer fill més tard de tot Europa. En concret, les mares primerenques tenen el primer nadó als 33,47 anys, segons les dades d’Estadística referents al 2022. La xifra és cada vegada més elevada i ha augmentat gairebé mig punt des del 2021, quan l’edat mitjana se situava als 32,98 anys. La tendència és similar a la resta de països d’Europa, segons les dades de l’Eurostat, l’oficina d’estadística de la Unió Europa, que situa la mitjana dels 27 països membres en els 31 anys. En detall, i amb dades del 2021, les dones europees que van ser mares per primera vegada més joves van ser les de Bulgària (26,5 anys de mitjana), mentre que les d’Espanya i Itàlia van ser les que ho van ser més tard (31,6 anys de mitjana).

En el darrer any, la majoria de dones que van ser mares tenien entre 30 i 34 anys (71,%). El segon grup més freqüent és entre 35 i 39 anys (57,58%), i després d’entre 25 i 29 anys (35,32%). Entre 40 i 44 anys el percentatge és del 14,7%, i entre 20 i 24 anys, del 7,3%. La resta es reparteix entre les joves de 15 a 19 anys (1,03%) i les de més de 45 anys (0,81%). Per nacionalitats, al Principat, les andorranes tenen el primer fill als 33,6 anys de mitjana. Les portugueses són mares per primer cop als 32,77 anys, les espanyoles, als 33,66 anys, i les franceses, als 31,44 anys.

A més, les xifres sobre natalitat també baixen tot i que el nombre de residents segueix a l’alça. Respecte al 2021, la disminució dels naixements és mínima (de 503 a 502), però la tendència segueix sent a la baixa i la xifra registrada l’any passat és la més baixa de les darreres tres dècades. Segons les dades d’Estadística, el 1990 hi va haver 628 nadons. La xifra va seguir creixent assolint el pic el 2010, amb 828 naixements. A la darrera dècada, però, la tendència ha sigut sempre a la baixa. El 2018 van ser 543, el 2019 i el 2020 van ser 539, mentre que el 2021 es va rebaixar fins a 503 i l’any passat, un menys, 502.

Les dades expliquen també l’indicador conjuntural de fecunditat, és a dir, l’índex que marca el nombre mitjà de nens que tindrà una dona durant la seva vida. A Andorra, segons les dades d’Estadística, l’índex és del 0,94, també el més baixa d’Europa, segons les dades de l’Eurostat referents al 2021. En concret, Malta (1,13) i Espanya (1,19) són els països europeus amb un indicador conjuntural de fecunditat més baix. Per contra, França (1,84) és el territori que té millors xifres pel que fa al nombre mitjà de fills que tindrà una dona al llarg de la seva vida.

MENYS BODES, PERÒ MÉS DE RELIGIOSES

Durant l’any 2022 es van registrar 349 casaments, sis matrimonis menys que el 2021. D’aquests, 310 van ser civils i 39 eclesiàstics, que suposa una quinzena de celebracions religioses més que el 2021. La parròquia amb més bodes va ser, atès que és la que més població té, Andorra la Vella. S’hi van celebrar 84 casaments. La segueixen Escaldes-Engordany amb 59 casaments; la Massana, amb 55, i Encamp, amb 41. La parròquies amb menys casaments són Sant Julià de Lòria, amb 21, i Canillo i Ordino, que empaten amb 19 bodes. El 2022 també es van registrar 139 divorcis i 99 separacions, un 17,7% menys que l’any anterior. En els quatre darrers anys la xifra s’ha mantingut considerablement, a excepció del 2019, quan per la covid-19 se’n van produir només 168.