La falta de lloguer a Andorra i a la Cerdanya ofega la Seu d'Urgell

La Seu d’Urgell ha arribat a un punt que es fa necessària una actuació urgent per aturar l’increment desmesurat i incessant dels preus dels lloguers dels pisos. La influència d’Andorra, en aquest cas negativa, està provocant que la demanda superi l’oferta i que trobar un habitatge a la Seu sigui cada cop més difícil.

Joan Gurrera, tinent d’alcalde d’Urbanisme, admet sense embuts que el consistori està sondejant quina és la millor opció per frenar aquesta tendència i calmar l’angoixa dels habitants de la Seu. Fa uns mesos es va demanar al govern català que la ciutat fos declarada àrea tensionada, una competència que pertany a la Generalitat. Gurrera comenta que no s’ha rebut resposta, però que l’ajuntament prefereix no insistir-hi perquè aquesta possibilitat també té alguns aspectes més negatius i limitacions, i es vol tenir la certesa si realment és necessària aquesta declaració o a través de la llei de la vivenda que s’està tramitant al Congrés hi ha altres mecanismes més avantatjosos per fer front a la situació.

El polític de Junts aclareix que la demanda no tan sols arriba d’Andorra, sinó també de la Cerdanya, on la proliferació dels apartaments turístics ha deixat la comarca sense oferta. També remarca que a la Seu hi viuen funcionaris com ara mossos, mestres o d’altres departaments que opten pel lloguer perquè poden ser destinats a altres zones.

El mateix passa amb els residents d’Andorra que intenten fugir dels lloguers abusius del Principat. La compra no és una alternativa perquè depenen d’uns contractes i la majoria pensa a tornar a la seva ciutat d’origen.

La Seu és vista com una ciutat dormitori amb una elevada qualitat de vida, però de gangues ja no se’n troben i es calcula que en el darrer any els lloguers s’han incrementat entre un 10% i un 20%.

Tenint en compte que Espanya és a les portes d’unes eleccions municipals, la decisió definitiva l’adoptarà el proper equip de govern. El tinent d’alcaldes també subratlla que es controla els residents per aconseguir que els que es traslladen a la Seu d’Urgell es facin transfronterers i no eludeixin els impostos municipals, encara que no és fàcil perquè no tot­hom està disposat a renunciar a la targeta verda de residència a Andorra.

La futura llei defineix les zones tensionades, per la qual cosa seran les mateixes comunitats autònomes les que s’encarreguin d’establir als seus territoris les zones del mercat de l’habitatge que estan tensionades per definir un límit als preus.

Es tracta de zones on s’ha produït un increment sostingut en els preus dels lloguers els últims anys, fet que ha provocat un esforç financer a les llars, amb la consegüent pèrdua de poder adquisitiu.

ELS REQUISITS PER SER CONSIDERAT TERRITORI AMB UN CONFLICTE ELEVAT

La llei de la vivenda que serà aprovada pel parlament espanyol considerarà una zona tensionada sempre que es compleixi almenys una de les dues condicions que fixa la nova llei: que la càrrega mitjana del cost de la hipoteca o del lloguer més les despeses i subministraments bàsics superi el 30% de la renda mitjana de les llars, o que el preu de compra o lloguer de l’habitatge hagi augmentat almenys tres punts per sobre de l’IPC els cinc anys anteriors a la declaració d’àrea tensionada. En segon lloc, seran regulats tots els lloguers en àrees tensionades en tots els casos. Siguin propietat de grans forquilles o de petits propietaris, tant per a contractes d’immobles que estiguin al mercat de lloguer com per a nous contractes. Finalment, els propietaris que posseeixin cinc o més immobles en àrea tensionada es consideraran grans propietaris i s’aplicaran les mesures i especificitats concretes per a aquest tipus de persones, amb l’objectiu de reduir així l’especulació i l’acaparament d’immobles que practiquen fons voltors i la resta de fons d’inversió.