Atenció a 96 casos de joves en risc

L’Associació en Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (ADJRA) ha atès un total de 96 casos, alguns dels quals relacionats amb l’assetjament escolar. Ho va revelar la presidenta de l’entitat, Sandra Cano, durant la jornada Tu què fas? Que no fas res, que va tenir lloc ahir al vespre a la sala Sergi Mas, a l’última planta de l’edifici històric del comú de Sant Julià de Lòria, coincidint amb la commemoració, arreu del món, del Dia contra l’assetjament escolar. L’acte, organitzat per l’ADJRA en col·laboració amb Creu Roja Andorrana, va donar veu a dues noies que van patir assetjament a l’escola, a la mare d’un noi assetjat i també agressor, i a la mare d’una víctima d’asset­jament.

“El 2 de maig no hauria d’existir”, va afirmar Cano al començament de l’acte amb referència al dia reconegut fa 10 anys per la Unesco per conscienciar la població mundial d’un problema que inclou comportaments negatius intencionats i continuats envers els companys com ara amenaces, insults, l’exclusió del grup i, en els casos més greus, agressions físiques i verbals. “Cap persona hauria de patir assetjament”, va remarcar.

Una setantena de persones, la majoria pares i mares i joves d’entre 12 i 16 anys, van omplir la sala Sergi Mas per escoltar els testimonis. Entre el públic també hi havia, entre altres personalitats, els cònsols de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral i Mireia Codina, així com una representació del PS –els consellers generals Susanna Vela i Pere Baró– i mossèn Ramon de Canillo.

Cano va alertar, en declaracions als mitjans abans de l’inici de la jornada, que l’assetjament escolar pot derivar amb el temps, si no s’actua eficaçment en cada cas, en conductes autolesives com el consum continuat de substàncies estupefaents. La presidenta de l’ADJRA va remarcar que el canvi d’escola “mai no és la solució”. El que cal, va reiterar Cano, és més atenció a les víctimes, sobretot en l’àmbit de l’escola.

"LA SOLUCIÓ ÉS NO CALLAR"

A la Sylvette Lluch, els companys de classe al Lycée Comte de Foix van començar a assetjar-la quan tenia onze anys. Per burxar-la i fer-li la vida impossible feien befa dels seus cabells curts i del fet “que aleshores estava una mica grassoneta”. Al principi va acotxar el cap. La situació, però, es va anar fent cada vegada més insuportable, fins que un dia va llançar el crit d’alerta. “Vaig intentar parlar-ne amb dues persones, però no va funcionar. Vaig arribar a pensar que el problema era jo, que era culpa meva. Això em va provocar molts problemes anys després”, va explicar ahir durant la jornada sobre assetjament escolar organitzada per l’ADJRA. La Clàudia Cunill també va patir bullying a l’escola, fins al punt que va haver de canviar de centre. Tampoc va rebre ajuda de l’entorn educatiu en aquell moment. Tant la Sylvette com la Clàudia han trobat en les xarxes socials un instrument per denunciar l’assetjament escolar i les desigualtats, una eina que els permet donar veu als qui, com elles, han patit el rebuig i la violència dels altres. Tot i el trauma i el sofriment, van acabar les seves intervencions amb un missatge esperançador. “La solució és no callar, explicar-ho. Tu sol no ho arreglaràs”, va afirmar la Sylvette. “Hi ha moltes etapes. Res no és per sempre. I, sobretot, parla’n”, va apuntar la Clàudia. La jornada també va donar veu a la Sandra Carmona, mare d’un noi que va ser víctima d’assetjament i també agressor. Carmona va demanar més recursos als centres escolars perquè atenguin els casos d’assetjament i va oferir un relat colpidor de tot el que ha viscut en els últims anys: “M’he sentit molt culpable. Hi ha gent que, en comptes d’ajudar-me, m’ha fet sentir culpable”, va lamentar. Carmona va afirmar que cal jutjar menys els altres i escoltar-los més. L’última que va intervenir va ser la Nerli Garcia, mare d’una nena que pateix assetjament a l’escola. Garcia també va coincidir amb Carmona que els centres educatius “s’han d’implicar més per solucionar els casos d’assetjament”.