noves evidències
Els e-mails destapen la trama delictiva de BPA
L’AREB es querella contra tretze executius per associació il·lícita i activitat financera il·legal
Un banc dins d’un altre banc. Banca Privada d’Andorra disposava d’una estructura autònoma interna destinada a promoure la comissió de delictes. Així ho assenyala l’informe elaborat per la consultora PwC analitzant milers d’arxius físics i digitals. L’estudi ha estat la base per a la querella presentada per BPA (AREB) el 28 de novembre passat i admesa a tràmit el 31 de març contra tretze exalts executius de l’entitat, entre els quals l’exdirector general i exconseller delegat Joan Pau Miquel, pels presumptes delictes d’associació il·lícita i d’activitat bancària o financera il·legals. L’acompanyen com a querellats Santiago de Rosselló, Isabel Camino Sarmiento, Cristina Lozano, Xavier Campos, Xavier Mayol, Rosa Perdiguer, Pablo Laplana, Sergi Fernández, Enrique Gracià, Rosa Castellón, Joan Cejudo i Josep Lluís Rivero. Miquel no tan sols era en el moment de la intervenció del banc, el 2015, el primer executiu, sinó que ocupava una de les cadires dels consells d’administració i de la comissió executiva d’Andorra i Internacional. En formava part també la jurista Rosa Castellón, com a secretària no consellera.
Dos referents de la presumpta trama serien la directora general adjunta i directora de BPA Serveis, Cristina Lozano, la responsable de Prevenció de blanqueig, Isabel Sarmiento, i la responsable de Bienes Patrimoniales Asistidos a l’Argentina, Rosa Perdiguer. Tots els altres querellats ocupaven llocs claus en els òrgans del banc precisament destinats a frenar qualsevol activitat de caràcter il·lícit, com són el comitè de prevenció de blanqueig de capitals, el comitè de compliment, seguretat i auditoria o el comitè de compliment normatiu.
L’informe de PwC se centra en el que els antics gestors de l’entitat van anomenar “procés d’expansió internacional”, i que es va orquestrar primordialment a través d’estructures de captació de capitals a l’Uruguai, l’Argentina i Mèxic. Aquestes tres “unitats de negoci”, com les titllaven, van ser la base d’activitats com el blanqueig de diner, la creació de documents inautèntics, la supressió de documents, la creació, alteració i supressió d’enregistrament tècnic, l’alteració de dades informàtiques o la corrupció, segons s’assenyala a la querella. Els fons captats en aquests tres països eren traspassats a BPA amb el coneixement de determinats membres de l’alta direcció.
Sense autorització
L’estructura operativa estava constituïda per societats vinculades directament i indirectament a BPA. A l’Uruguai es treballava a través d’IFE i Noswey, a l’Argentina per mitjà de Bienes Patrimoniales Asistidos i a Mèxic amb quatre entitats diferents: Oficina de Representación, Operadora de Fondos, Asesor de Inversiones i Centurión. En tots els casos, segons la querella, no disposaven de les autoritzacions pertinents en compliment de la normativa bancària i financera andorrana o dels altres territoris. Per camuflar l’activitat real i garantir la impunitat, PwC identifica “males praxis” i cita i exemplifica la destrucció d’informació, el trasllat de documentació física entre territoris o l’enviament de targetes VISA des d’Andorra fins als altres països. Determinats membres de l’alta direcció eren plenament conscients de les irregularitats i qualifiquen obertament en correus electrònics l’operativa de “delicte”, “il·legal” o “tapadora”, i les conseqüències que podria comportar en cas de ser descoberta: “penat amb presó” o “inhabilitació fins a 10 anys”, tal com es precisa a la querella.
Dues operatives
Un cop captats els fons aquests eren traspassats a Andorra amb dues operatives ben diferenciades. Per a les transaccions de les cases de canvis a comptes bancaris de BPA es van utilitzar en certes ocasions “contractes d’agència per a dotar d’una aparent justificació (artificial) el traspàs de fons, el que va provocar que, molt sovint, l’origen i el destinatari dels fons fossin desconeguts”. Els requeriments dels bancs corresponsals s’eludien amb mesures com “l’obertura de comptes exprés, la limitació del nombre de transferències i del seu import i l’omissió d’informació en les ordres de transferència”.
L’altre mecanisme es basava en la creació de societats instrumentals que es transferien fons entre elles i per a les quals en ocasions no es disposava de documentació justificativa. “Tot això va contribuir a dificultar la traçabilitat i el rastrejament dels fons introduïts amb l’origen i el destinatari desconeguts”, s’especifica en la querella. La falta de documentació justificativa portava a emprar pràctiques d’integració: “la documentació que es va considerar necessària per justificar els traspassos de fons a BPA va ser ‘creada’ i ‘modificada artificialment”.
L’objectiu final d’aquesta xarxa incrustada en les estructures de l’entitat era, segons es detalla en la querella, la captació de fons per augmentar els beneficis de BPA, de la qual es beneficiaven els integrants de la xarxa amb la seva retribució. “L’estructura creada no va dubtar a cometre tota una sèrie de delictes durant molts anys, amb consciència de la seva comissió i de les eventuals repercussions penals, legals, socials i econòmiques (per a BPA, per als dipositants del banc, per als accionistes, per als mateixos actors i per a l’ordre socioeconòmic)”.
ELS 13 ENCAUSATS
Joan Pau Miquel
Conseller delegat
Santiago de Rosselló
Prevenció de blanqueig
Isabel C. Sarmiento
Responsable compliment
Cristina Lozano
Directora general adjunta
Xavier Campos
Prevenció blanqueig
Rosa Perdiguer
Representant a Argentina
Pablo Laplana
Prevenció blanqueig
Sergi Fernández
Prevenció blanqueig
Enrique Gracià
Prevenció blanqueig
Rosa Castellón
Consell d’administració
Joan Cejudo
Prevenció blanqueig
Josep LluÍs Rivero
Prevenció blanqueig