Cas BPA: Noves evidències

L'AREB diu que l'associació il·lícita va durar tretze anys

La querella defensa que el delicte es va produir des de la constitució de l’IFE a l’Uruguai el 2001 fins a la intervenció del banc el 2015

L'AREB diu que l'associació il·lícita va durar tretze anys

Creat:

Actualitzat:

Dos presumptes delictes, associació il·lícita i activitat bancària o financera il·legal, són l’origen de la querella entrada a la Batllia el 28 de novembre passat per l’AREB contra tretze alts càrrecs de l’entitat abans que fos intervenguda el març del 2015 arran de la nota de la FinCEN –fins a quatre mesos han fet falta perquè la Batllia admetés a tràmit la demanda que no va succeir fins al 31 de març passat–. L’article 359 del Codi Penal determina que la primera de les infraccions es produeix quan un grup de persones s’organitza “amb la finalitat de cometre algun delicte”. La jurisprudència que emana dels tribunals del país estableix quatre requisits per tipificar la infracció: la pluralitat de persones, l’existència d’una organització, l’acord associatiu ha de tenir permanència en el temps i la finalitat de cometre delictes o promoure’ls. Tots quatre supòsits es donen en el cas dels exalts càrrecs de BPA, segons l’informe de PwC del 2022. Una consideració, la de la permanència, en què la demanda fa especial èmfasi, perquè considera que els correus demostren que “l’associació va durar, com a mínim, més de tretze anys”, des de la creació de la Institució Financera Externa (IFE) a l’Uruguai a final del 2001 fins a la intervenció del banc el 2015.

A la querella s’argumenta com a justificació de delicte que “certs individus es van associar aprofitant el conjunt de mitjans tècnics, els serveis i les instal·lacions del banc pel desenvolupament de l’activitat il·legal que es va mantenir durant anys”. L’objectiu era captar fons a l’Uruguai, l’Argentina i Mèxic, “realitzant activitats no permeses legalment o irregulars”. “Durant anys i de forma contínua”, i per part de “tots els querellats”. Implicació que el treball de PwC sustenta en e-mails documentats. Per exemple, el de Rosa Perdiguer a Salvador Morgó, Xavier Mayol i Pablo Laplana, aquests dos últims membres del comitè de prevenció de blanqueig, del 26 de març del 2008. “Jo és que no sé si a BPA, sincerament s’és conscient del que tenim muntat a Buenos Aires [...] no som cap oficina o sucursal de BPA [...] entre altres coses pq. no estem autoritzats a treballar al país, i per Argentina l’activitat que portem amb els clients en aquests país és totalment il·legal i il·lícita” [...] “els que estem aquí, ens la juguem personalment... dic ‘personalment’ [...] no tenim cobertura legal, per estar parlant de comptes, de BPA, i de molta de l’operativa que es fa diàriament [...]”. El que per a la demanda demostra que tots els integrants de l’associació eren “plenament conscients de la il·legalitat”. L’AREB considera també provada la comissió i promoció de delictes per “la col·laboració entre els membres de l’associació per tal de captar fons a nivell internacional (Uruguai, Argentina i Mèxic) de forma irregular” [...] “amb la finalitat de lucrar-se directament o indirectament”.

Intencionat i voluntari

L’article 246 fixa que qui dugui a terme “activitats pròpies sense tenir-ne la facultat legal [...]” s’enfronta a una pena “d’un a qua­tre anys de presó i una multa fins a 150.000 euros”. En no haver-hi jurisprudència al respecte al nostre país el desenvolupament de la demanda es basa en les disposicions de França, que determina que en la infracció penal han de concórrer tres supòsits: “condició prèvia, un element material i un element immaterial”, tal com es detalla a la querella. I opten per la jurisprudència del país veí, perquè “recull el delicte d’una manera molt semblant a la que ho fa el nostre Codi Penal”. D’entre totes les consideracions es destaca en el text l’element moral per afirmar que “l’exercici il·legal de la professió de banquer és un delictes intencional. L’autor dels fets ha de realitzar l’acte voluntàriament i tenir consciència que viola el monopoli bancari”. Una activitat delictiva que per la demanda es fa explícita amb el funcionament i instruments usats a les anomenades unitats de negoci que es van crear a Sud-amèrica. IFE i després Noswey a l’Uruguai quan una inspecció obliga a tancar la primera. Bienes Patrimoniales Asistidos a l’Argentina. I a Mèxic, l’Oficina de Representació que després seria substituïda per la nova societat: Centurión Consultores Económicos.

tracking