COMPOSICIÓ DE L'EXECUTIU
Finances és la peça del puzle que falta per tancar Govern
Acord amb Ladislau Baró perquè agafi la cartera de Relacions Institucionals i Educació
Ladislau Baró s’ha pres el seu temps per rumiar-ho, però al final ha dit que sí a l’oferta del futur cap de Govern, Xavier Espot, d’entrar a l’executiu. L’històric dirigent lauredià serà ministre, però no precisament de les carteres que li va proposar Espot. Interior no el seduïa gaire i fa uns dies va conversar amb el líder taronja i li va proposar agafar la responsabilitat de Relacions Institucionals i Educació. Espot ho va acceptar conscient que Baró és una peça important al partit i que amb la cartera de Relacions Institucionals es convertirà en un dels homes forts del gabinet.
L’expresident del grup parlamentari amb Toni Marti gairebé acabarà la trajectòria política com la va començar, ja que va ser conseller (ministre) d’Educació i Cultura del 1990 al 1991, amb Òscar Ribas com a cap de Govern. Amb perfil molt centrista, va ser parlamentari al Consell General durant tres legislatures consecutives (1992-2001) i també en la legislatura 2009-2011 i amb Toni Martí. Va ser membre de la Comissió Constituent del Consell General (1992-1993), president del grup parlamentari de l’AND (1993-1997) i vicepresident del grup parlamentari reformista (2009-2011). Advocat de professió, Baró és un home d’idees clares i un gran estrateg. Relacions Institucionals no s’ha de veure com un ministeri de segona. Té una gran importància perquè es convertirà en l’interlocutor del Govern davant els Coprínceps, els comuns o els grups parlamentaris.
Això deixa lliure Justícia i Interior per incorporar Ester Molné, que substituirà Josep Maria Rossell, una cartera sempre complicada i de difícil gestió. La massanenca és advocada de professió, ha exercit com a batlle i va ser secretària d’Estat d’Afers Socials, Justícia i Interior quan Espot era ministre.
A poc a poc es van omplint les caselles. Amb molta discreció, això sí, entestat el president dels taronges que no surtin noms. De moment, sense descartar canvis, hi ha 10 noms, la majoria dels quals ja confirmats. Per a Afers Exteriors el futur cap de Govern pensa en Imma Tor com a substituta de Maria Ubach, encara que la decisió definitiva no està presa i també podria ser Eva Descarrega qui prengui el relleu, actual ambaixadora a França i Mònaco i exministra de Funció Pública. El ministeri no seria l’encarregat de capitanejar les negociacions amb la Unió Europea, que seguiran en mans d’una secretaria d’Estat que dependrà directament del cap de Govern i amb Landry Riba negociant amb la UE. Tor ha estat ambaixadora d’Andorra a la Unió Europea, a Bèlgica, als Països Baixos, a Luxemburg, a Eslovènia i a Alemanya (la va substituir Descarrega). Toni Martí ja la va intentar fitxar com a ministra d’Exteriors en dues ocasions sense èxit.
Pel que fa a Salut, tots els números són per a Helena Mas, mentre que Trini Marín apunta a repetir com a ministra de Funció Pública una altra legislatura.
La resta, excepte Finances i Afers Socials, està dat i beneït. Conxita Marsol com a número dos amb Presidència, Economia i Habitatge; Raül Ferré per a Ordenament del Territori; Jordi Torres repetint a Turisme i Telecomunicacions; Guillem Casal a Agricultura i Medi Ambient, i Mònica Bonell a Cultura i Esports. Queda Afers Socials. En aquests moment és la gran incògnita. Acció aspira a mantenir aquest ministeri que ocupava Judith Pallarés i de fet hi ha hagut converses, però sense cap compromís, per part de Xavier Espot. La possibilitat hi és, no es pot descartar, però si el líder taronja troba un altre perfil que considera més apropiat, Acció es quedarà sense formar part del nou executiu. Per a Finances David Cerqueda s’ha resistit a omplir una de les caselles importants d’aquest puzle, la que controla els diners. Espot valora igualment que Cesar Marquina continuï després de fer-se càrrec de la cartera que va deixar Eric Jover. Aquests nomenaments suposaran l’entrada al Consell General de Víctor Pintos (Liberals), i de Manuel Linares (Ciutadans Compromesos), així com dels demòcrates Pere Marsenyach, Salomó Benchluch i Meritxell Alcobé.