El saig engega l'operativa per fer deu desnonaments

Els saigs han començat ja els procediments per realitzar els desnonaments que havien quedat aturats per la inexistència de la regulació de la remuneració que han de percebre per aquest tipus d’actes. Una vegada publicat el reglament que determina els barems que s’han d’aplicar, fet que va passar al BOPA del 26 d’abril passat, així com aclarit el protocol que han de seguir, els saigs han posat en marxa la maquinària per portar a terme els desnonaments, que sumen en total d’una desena en el conjunt de les tres oficines d’aquests professionals. El desembre passat el Consell General va aprovar la Llei de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge, que atorga als saigs la potestat per fer efectius els desnonaments amb l’objectiu d’agilitzar aquests processos. D’aquesta manera, el termini en què es pot materialitzar el llançament de les persones que ocupen un bé immoble es pot allargar ara prop d’uns dos mesos, quan abans durava molt més.

La presidenta de la Cambra de Saigs d’Andorra, Lourdes Alonso, va explicar ahir que “hi ha expedients als quals ja s’està donant curs” als despatxos des del moment en què es van publicar les tarifes al BOPA, “complint els terminis que marca la llei i salvaguardant els interessos de totes les parts”. “No hi una allau de casos i no estem parlant d’una quantitat impossible de gestionar per part dels saigs”, va indicar Alonso. En aquest sentit, la presidenta de la Cambra de Saigs considera que el volum de feina que els suposa aquesta nova funció que se’ls ha encarregat és “assumible”, com posa de manifest que no hi ha una xifra excessiva de llançaments pendents en aquest moment, malgrat el retard que s’arrossega. “Si no hi ha un degoteig molt important a partir d’ara de les demandes, que nosaltres pensem que no serà així, és una feina perfectament assumible per part dels tres saigs que estem en exercici”, va dir.

Alonso va assenyalar, a més, que si fins al moment no s’havien pogut fer els desnonaments no era només per la inexistència dels honoraris, sinó també perquè faltava tractar aspectes per definir, com ara el procediment concret que s’ha de seguir o la forma d’actuar quan hagin d’intervenir els serveis socials. “Quan nosaltres constatem que hi ha una situació de vulnerabilitat o de necessitat ens posarem en contacte amb serveis socials, de manera que les persones que siguin desnonades tinguin cobertes les primeres necessitats”, va assenyalar Alonso.

I és que tal com va afirmar la representant dels saigs, “el procediment serà igual per a tots, però el cas concret que es tracti pot fer que els terminis es puguin modular” d’alguna manera, tot i que el desnonament s’hagi de portar igualment a la pràctica. Els saigs també han treballat durant les últimes setmanes en un procés d’homogeneïtzació de com han de ser les seves actuacions “perquè el que no volem és que s’actuï de forma diferent, sinó que s’apliqui un procediment conjunt perquè tots anem en la mateixa línia i que sigui garantista pel que fa als drets de les parts”.

ELS PROPIETARIS AFIRMEM QUE SÓN POCS ELS CASOS QUE ES FA FORA ELS LLOGUERS

L’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI) està satisfeta que s’hagi posat en marxa una regulació que agilitzi els desnonaments. Segons el vicepresident de l’entitat, Artur Homs, aquesta era “una regulació molt necessària”. I és que alguns processos per fer fora el llogater d’un immoble es podien allargar fins a dos anys. Tot i això, va manifestar que són molt pocs els casos de desnonament que es promouen entre els membres de l’associació, que arriben a la seixantena. “La llei s’ha fet a demanda nostra perquè tot i que hi hagi pocs casos el cert és que quan es produeixen s’eternitzen”, va indicar Homs, que va afegir que “es tracta d’una eina a utilitzar el mínim possible per part nostra”. Segons el directiu de l’APBI, habitualment no hi ha disputes entre els propietaris i els llogaters, ja que el 99% dels habitatges que gestionen “són barats, raó per la qual els llogaters paguen”. Homs va recordar una vella demanda de l’APBI, com és que els ajuts al lloguer vagin directament al propietari, ja que es donen casos en què acaben destinant-se a altres conceptes.