Menys “intervencionisme” en l'habitatge

Xavier Espot va proposar ahir anar aixecant “les mesures intervencionistes” i substituir-les “per reguladores” com a eina per fer front al problema de l’habitatge. “Cal saber combinar accions a curt termini i a llarg termini”, va reclamar un Espot que va enumerar els motius pels quals hi ha aquest problema al Principat: “L’habitatge és un bé que té una producció lenta”, “el creixement demogràfic notable que viu Andorra –especialment des de la pandèmia–”, “els costos associats a la construcció que per la nostra realitat són superiors” i el fet que “la demanda d’habitatge residencial competeix amb el lloguer turístic i les segones residències”. Una anàlisi a la qual el cap de Govern dels darrers quatre anys encara va afegir un motiu més com són la “sèrie de mesures d’intervenció en el mercat que –tot i ser necessàries a curt termini– han desincentivat la construcció d’habitatges de lloguer a llarg termini”.

D’aquesta manera, el demòcrata va reclamar la necessitat que l’Estat es doti d’un parc públic d’habitatge perquè “el mercat d’habitatge privat, vistos els costos associats a la construcció, rarament donarà resposta a la demanda d’un habitatge assequible per a persones que treballen al país”. Al mateix temps, però, el taronja va defensar la iniciativa privada com un actor més per intentar solucionar la situació. “Caldrà aplicar una desintervenció gradual del mercat de l’habitatge, en un termini aproximat de tres anys. No es pot fer de cop i de manera irreflexiva, per evitar un efecte rebot”, va asseverar des del Consell General en un discurs que també va abordar àmpliament l’acord d’associació amb la Unió Europea i la reforma del sistema de pensions. “Hi ha qüestions que, per la seva naturalesa, demanen i a la vegada permeten consensos més amplis i transversals. És en aquestes qüestions que avui vull proposar dos pactes d’Estat”, va posar sobre la taula el candidat. Uns pactes que “no venen carregats de condicionants previs” i que estaran oberts també a les formacions polítiques que no han obtingut representació parlamentària (L’A i terceravia), així com als actors socials. Així, Espot va fer una defensa clara de l’aproximació a la UE. “L’acord d’associació es perfila com la solució d’entesa entre una majoria que vol més relacions amb la Unió Europea i una part de la societat que es mira aquest procés amb més recels”, va exposar el demòcrata en la seva intervenció, en la qual també va recordar que “moltes de les pors que l’associació amb la Unió Europea suscita no són pors, no són riscos... són realitats; el debat hauria de ser com ho farem per diferenciar-nos, per ser singulars, per competir”.

La CASS també va ser objecte d’elogis, ja que Espot va afirmar que “el nostre país va començar a ser un Estat, de manera del tot irreversible, el 1968 amb la posada en marxa de la seguretat social”. Així, la proposta de demòcrates passa per l’increment gradual de les cotitzacions, mantenir les dues branques de la seguretat social, “l’endarreriment quirúrgic de l’edat màxima de jubilació, amb una migració gradual des d’un sistema de prestació defi­nida cap a un altre d’aportació definida”.

També va destacar, del discurs d’Espot, la seva referència a l’avortament. “La reforma del tractament penal de l’avortament és una situació que ens obliga a conciliar dos objectius als quals no estem disposats a renunciar: els drets sexuals i reproductius de les dones i el manteniment del Coprincipat parlamentari”, va defensar Espot, que es va mostrar convençut de trobar una solució gràcies a “la cooperació lleial”.