El psicòleg a la CASS no permetrà que hi hagi absentisme

El decret que estableix la nomenclatura i les condicions per al finançament públic dels actes de psicologia ambulatòria, que es va publicar ahir al Butlletí Oficial (BOPA), determina que l’absentisme sense justificació durant dues sessions comporta la finalització del procés d’atenció psicològica amb finançament per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). A més, es fixa que en cas que durant el tractament el pacient vulgui canviar de psicòleg només seran finançades les sessions d’intervenció restants. D’altra banda, el tractament es donarà per finalitzat en cas que el trastorn que s’estava tractant s’hagi resolt o hagi desaparegut, encara que no s’hagi completat el nombre de sessions prescrites.

Aquests són alguns dels detalls que encara no s’havien donat a conèixer i que s’inclouen al decret que permetrà que finalment l’assistència psicològica formi part de la cartera de serveis de la seguretat social a partir del 17 de setembre. El pacient tindrà dret a un total de deu sessions, amb cinc més de complementàries en un mateix any, i haurà de pagar 11,25 euros per cadascuna, mentre que la resta fins al preu total de 45 euros serà abonada per la seguretat social.

Un altre decret publicat també ahir al BOPA modifica el reglament d’acreditació dels professionals de la salut per signar conveni amb la CASS. En el cas dels professionals de la psicologia caldrà que compleixin diversos requisits de formació o experiència. Així, hauran de disposar d’alguna de les titulacions previstes: titulació com ara psicòleg clínic (per exemple, psicòleg general sanitari, psicòleg PIR o altres equivalents) o titulació de màster oficial en l’àmbit de la psicologia clínica lliurat o reconegut pel Govern, equivalent a un MAQ7. D’altra banda, també es preveu, durant un període de tres anys, l’experiència professional per poder dispensar aquest tipus d’atenció: així, s’haurà d’acreditar una experiència professional en l’àmbit de la psicologia clínica per un període mínim de cinc anys, ja sigui a Andorra o a fora.

Pel que fa a l’exercici aliè d’aquesta especialitat, caldrà aportar un document de l’empresa per a la qual es treballa que indiqui els anys d’experiència i funció, a més de la documentació que acrediti que s’ha dut a terme una activitat clònica durant aquests cinc anys. I pel que fa a l’exercici per compte propi, s’haurà de presentar un document d’inscripció com a autònom i una declaració jurada de les funcions realitzades, així com la documentació que acrediti que s’ha portat a terme una activitat clínica durant aquests cinc anys. Per a l’acreditació de l’experiència professional, el ministeri encarregat de la salut pot sol·lcitar l’opinió del Col·legi de Psicòlegs d’Andorra.

Tanmateix, quan s’hagi desenvolupat una activitat prèvia com a professional de la salut, caldrà acreditar amb un certificat col·legial la bona conducta en el marc d’aquesta activitat professional. En els casos de professions que no tinguin col·legi professional, caldrà presentar una declaració jurada conforme no s’ha estat sancionat per una infracció greu o molt greu per mala praxi en els darrers quatre anys.

METGES SENSE ESPECIALITAT PER ALS CENTRES SOCIOSANITARIS

El ministeri de Salut ha decidit, davant de les necessitats de disposar de metges per a l’atenció als centres sociosanitaris que hi ha en aquests moments, facilitar els requisits d’exercici per als professionals que hi vulguin treballar, segons el decret de modificació del reglament d’acreditació dels professionals de la salut que es va publicar ahir al BOPA. D’aquesta manera, els professionals mèdics contractats per treballar en centres sociosanitaris estaran exempts de complir el requisit relatiu a l’especialitat que s’estableix a l’esmentat reglament. Aquesta mateixa mesura s’havia aplicat anteriorment també a altres serveis, sobre la base del decret del 23 d’octubre del 2019. Així, els professionals mèdics contractats per treballar en un servei d’urgències que tinguessin una experiència mínima de cinc anys en urgències o emergències en serveis hospitalaris o sistemes d’emergències mèdiques quedaven exempts del requisit de l’especialitat. Aquesta excepció també afectava els metges que ho acreditessin per prestar serveis en els centres de les pistes d’esquí, “per raons de funcionament del servei i necessitats del país”. Per a l’acreditació de l’experiència professional, el ministeri de Salut pot sol·licitar l’opinió del Col·legi de Metges. La manca de metges és una problemàtica que es manté els últims anys.