L'acord amb Europa separa Concòrdia de DA

Hi ha un tarannà diferent al Consell General. Almenys així es va desprendre del debat d’investidura –una sessió que ja acostuma a tenir menys bronca política de l’habitual–. Axí ho van percebre també els diferents consellers i candidats a cap de Govern que, durant la sessió d’ahir, van anar celebrant “el to” amb el qual es va encetar aquesta nova legislatura. Una debat que, abans que acabés amb Xavier Espot investit amb els vots de la majoria (17), en contra dels cinc que va rebre Cerni Escalé –els socialdemòcrates i els d’Andorra Endavant es van abstenir–, havia de servir per confrontar dos models de país, el de Concòrdia i el de Demòcrates. Una confrontació, però, que va acabar amb una constatació que els posicionaments no estan tan allunyats –en termes generals–. “Són moltes més coses les que ens uneixen que no pas les que ens separen”, va asseverar ahir a la tarda Xavier Espot des del faristol abans d’afegir que “m’atreveixo a dir que tots compartim un mateix model de país; si bé tots nosaltres tenim les nostres especificitats o diria fins i tot les nostres obsessions”.

El debat es va reprendre ahir al matí amb el discurs de Cerni Escalé després de la sessió accidentada de dimarts. Una intervenció que va abordar qüestions que no havien aparegut en les propostes d’Espot com, per exemple, la reducció dels anys per poder obtenir la nacionalitat –quinze serien suficients per a Concòrdia–. Tanmateix, les temàtiques generals van tornar a ser el creixement sostenible, la problemàtica de l’habitatge, el model turístic i la Unió Europea. Temàtiques que Concòrdia es va fer seves durant la campanya, però sobre les quals Espot va demanar que no s’apropiés “la paternitat o maternitat” de les grans problemàtiques del país. “Ni el PS té el monopoli de les polítiques socials, ni Concòrdia té el monopoli del creixement sostenible; tampoc DA té el monopoli de la gestió acurada de les finances”, va reivindicar Espot. De fet, les propostes de les dues principals formacions que van anar apareixent tampoc van estar tan allunyades, potser en algunes ocasions perquè els taronges ja havien assumit que sense intervencionisme no hi havia solució al problema de l’habitatge i, en d’altres, perquè Concòrdia havia moderat algunes propostes de la campanya. “Celebro l’evolució que han fet en matèria d’inversió estrangera”, va remarcar Espot en direcció a Cerni Escalé. “Hem passat d’una moratòria estricta a l’establiment de quotes pel nombre d’immobles dels no residents; tant de bo també facin aquesta evolució en matèria de la UE”, va asseverar el ja cap de Govern electe. I és que la qüestió de l’acord d’associació va ser la gran diferència entre els dos candidats. El primer va insistir a defensar que l’única via per garantir el futur econòmic del Principat és aquesta aproximació a Europa –sempre que es garanteixin les especificitats del Principat–, mentre que el de Concòrdia va remarcar la necessitat d’explorar altres vies. “Es pot ser molt europeista i pensar que hi poden haver altres encaixos que no pas l’acord d’associació”, va defensar el metòdic Escalé.

Per contra, en matèria d’habitatge les dues formacions sí que es van trobar quan van parlar del registre de la propietat. Ambdues van defensar que abans que aquest sigui una realitat cal tenir clars els drets reals en aquesta matèria per poder, així, computar de forma més clara els pisos buits. “Si en comptes de construir ens podem estalviar aquestes emissions perquè hi ha uns pisos buits, millor”, va asseverar Jordi Casadevall, qui va coincidir amb Espot que “la solució a l’habitatge no és només un punt, són molts”.

Així i tot, hi ha d’altres qüestions en què els dos models encara tenen marge per trobar-se a mig camí. L’avortament, on Concòrdia parla de legalització –tot mantenint el Coprincipat–, o el model turístic són alguns exemples. Així, des de Concòrdia es va arribar a fer servir el concepte “de la portaventurització” del país. “Em costa entendre què fa un pont tibetà al mig d’Andorra”, va preguntar-se Escalé, que va demanar “concentrar els nostres esforços en projectes que aportin turisme de qualitat i que reforcin la identitat andorrana”. Una idea que el president del grup demòcrata, Jordi Jordana –afectat per l’increment de trànsit en direcció al pont tibetà–, no va veure amb bons ulls perquè “si volem gent que vingui aquesta és una manera de fer-ho”. La qüestió de la identitat nacional és un punt en què Concòrdia va posar més èmfasi que els taronges. Escalé va proposar recuperar l’Assemblea Magna com una eina per donar més pes al territori, així com que els cònsols majors de les parròquies puguin assistir a les comissions legislatives, propostes que el president del grup parlamentari Ciutadans Compromesos no va compartir. “Bona voluntat hi posa, però a les comissions legislatives només hi participen els consellers; els grups parlamentaris ja treballen amb les persones de confiança del territori”, va asseverar Carles Naudi.

MÉS CONCRECIÓ

Més a l’expectativa va estar la presidenta del grup socialdemòcrata, Judith Salazar, que si bé va reconèixer compartir amb Escalé bona part de l’argumentari li va demanar més concreció. “Nosaltres portem més de 10 anys presentant davant de notari les declaracions a l’inici i a la sortida de ser consellers; si vostès convenen modificar la Llei de transparència ens hi sumarem, però fa un any i mig ho vam defensar i la majoria ens va dir que no era el seu posicionament”, va asseverar Salazar, que amb Espot va mantenir el seu to habitual –contundent però lluny de la polèmica parlamentària–: “La passada legislatura vàrem ser els dos grups els que vàrem acostar posicions en matèria de pensions.” Qui també va mantenir el seu tarannà habitual va ser Carine Montaner, presidenta del grup d’Andorra Endavant, que va reclamar renovació al capdavant del SAAS i major inversió en infraestructures. “Haurem d’anar a Canòlich per veure si podem tenir el vial de Sant Julià”, va asseverar.