el col·legi rebutja ampliar les permanències
Proposta per reconduir casos lleus d'urgències als capçalera
Es planteja la ‘derivació inversa’ quan es valori que el pacient no necessita atenció hospitalària
El servei d'urgències de l'hospital.
Ampliar l’horari d’atenció de les permanències mèdiques –les guàrdies que fan facultatius de capçalera per atendre pacients festius i caps de setmana– és una de les propostes que s’han posat sobre la taula per descol·lapsar les urgències hospitalàries. Una alternativa que el Col·legi de Metges no comparteix. L’ens advoca per instaurar el sistema de derivació inversa, que consisteix en reconduir els pacients que presenten una simptomatologia que no necessita atenció hospitalària a les consultes dels facultatius de capçalera en l’horari que estan operatives. El Col·legi defensa que el sistema de triatge que es fa a les urgències permet determinar si aquell pacient pot esperar 24 hores a rebre atenció mèdica. I es tractaria d’utilitzar aquesta avaluació prèvia per derivar usuaris cap a l’atenció primària amb el compromís que els visitaran en un termini de temps màxim.
La presidenta del Col·legi de Metges, Meritxell Cosan, apunta que es tracta d’una fórmula que s’utilitza en altres països i que és factible “gràcies al sistema de triatge que té el servei d’urgències, que et diu amb quina premura requereix l’assistència mèdica aquest pacient”. El que es proposa és que, quan la infermera de triatge en faci la primera valoració i determini que es tracta d’un pacient considerat de nivell quatre o cinc –que són els que no requereixen assistència urgent–, “s’hauria de fer un paper de derivació al metge de capçalera amb la indicació que ha de veure aquell pacient en 24 o 48 hores màxim”. Cosan defensa que d’aquesta manera s’evita que el pacient passi hores a urgències i “el veu personal sanitari que està entrenat per fer-ho, que veu que no és greu, tranquilitza la persona, li dona indicacions i l’avisa que si empitjora torni”.
El compromís passa perquè l’usuari tingui hora de visita en un termini màxim i, per tant, si el metge referent d’aquella persona no el pot atendre pel motiu que sigui, la proposta és que ho assumeixi algun altre metge de capçalera. “Des del Col·legi de Metges potser es repartirien com unes guàrdies, però que es fessin dins de la consulta mateixa”, afegeix Cosan.
El Col·legi entén que cal educació sanitària i que ampliar recursos fent creixer l’horari de permanències mèdiques no és la solució, perquè “com més capacitat d’absorció té el sistema, més hi va la gent. Cal fer educació sanitària, explicar a la gent quins són els signes d’alarma. De fet, amb la covid ja ha passat, se sabien intrepretar coses greus o que no ho eren”.
La presidenta del col·lectiu mèdic es torna a referir a la pandèmia per indicar que va demostrar que es pot fer un ús racional de les urgències hospitalàries. “A urgències hi anava qui havia d’anar-hi i alguna persona esporàdica, les xifres ho demostren; els boxos podien estar plens, però no hi havia saturació als passadissos o a la sala d’espera”, sosté. Per Cosan, és la prova que no cal aquesta ampliació de l’horari assistencial de l’atenció primària perquè, a més, “la primària dona resposta, perquè va donar resposta durant la covid amb cinc mil casos actius a l’època omicron, més urgències, més també control de malalties cròniques, i va aguantar”.
El model de permanències s’està revisant en una comissió amb el Ministeri de Salut i el Servei d’Atenció Sanitària (SAAS). La recent crisi de les urgències, amb personal del servei denunciant la falta de mitjans, ha portat l’administració i la parapública a abordar altres propostes, com ara crear dos equips de sanitaris, els que assumeixen les urgències i els que fan les extrahospitalàries amb el SUM. Ara els metges combinen les dues tasques.
CLAUS
1 Ampliar les permanències mèdiques
Una de les propostes del ministeri per solucionar el col·lapse d’urgències és ampliar l’atenció de les permanències, les guàrdies dels metges de capçalera.
2 El col·legi proposa una alternativa
El Col·legi s’oposa a aquesta ampliació i proposa la derivació inversa, de l’hospital a l’atenció primària, que és un model que ja existeix en altres països.
3 Visitat pel referent o un altre metge
El pacient seria derivat amb el compromís de ser atès en un termini de 24 o 48 hores pel seu referent o, si no pot, per un altre facultatiu de primària.