Sortir al món

La Universitat d’Andorra té subscrits convenis amb una cinquantena d’institucions d’ensenyament superior d’arreu del món, acords que esdevenen un punt de partida per promoure intercanvis com ara la mobilitat d’estudiants, personal docent o de gestió. Creuar fronteres és l’objectiu marcat amb una internacionalització que es va posar específicament a l’agenda el 2017 i que se segueix treballant amb l’assessoria de John Steven Zvereff, que ha renovat la relació amb el centre tal com recollia la setmana passada un edicte al BOPA.

Molts d’aquests convenis estan latents, indica Nadia Azzouz, responsable del servei de programes internacionals de l’UdA, fet que implica que no hi ha una relació activa. D’altres donen fruits destacables tot i la llunyania com ara els subscrits amb un parell d’universitats canadenques. Ara fa poc, remarca Azzouz, una professora d’un dels centres va fer una estada d’una setmana a Andorra i el curs vinent serà un docent del país qui farà el viatge a la inversa. Quant a la mobilitat estudiantil, es van començar a recollir dades de manera més sistemàtica fa uns deu anys i són encara modestes, amb una trentena d’estudiants que s’han decidit a fer un període d’estudis en una de les universitats foranes amb les quals hi ha relació. Els països veïns, Espanya i França, són la destinació majoritària, però Finlàndia també s’ha fet un lloc en ser un referent en matèria educativa i, per tant, per als alumnes d’aquesta branca. Per a Azzouz, l’efecte que més funciona en la promoció de la mobilitat és “la taca d’oli, conèixer l’experiència prèvia dels companys”. La pandèmia va frenar-ne les sortides per les restriccions que va comportar, però ara s’han tornat a activar i la universitat respon doblant les ajudes a la mobilitat estudiantil perquè sovint l’aspecte econòmic és un fre. “La persona que marxa necessita un coixí i es tracta d’una inversió en coneixement”, sosté la responsable de programes internacionals.

A la inversa, que estudiants estrangers facin un període d’estudis al país, té, entre d’altres hàndicaps, el de l’idioma. Per això, la internacionalització també es va colar al currículum introduint l’anglès “per possibilitar que estudiants d’arreu del món fessin un semestre de mobilitat”. I tot i que l’àmbit proper segueix sent el que dona més fruits, “també hem tingut estudiants de Mèxic o el Canadà. Amb el Canadà tenim una relació especialment fluïda”. Després s’han de salvar altres qüestions com les migratòries –la mateixa UdA admet que caldria agilitar els tràmits– o l’allotjament –i d’aquí la reivindicació de la residència–. Aquest curs, segons les xifres publicades pel centre, el 43% dels alumnes procedeixen d’Espanya, França o altres països. Específicament per mobilitat les xifres són més modestes –aquest curs han estat tres, dos procedents d’universitats espanyoles i un de Mèxic– perquè al cap i a la fi l’UdA és una universitat petita “i treballem amb xifres molt reduïdes”. L’objectiu, però, és seguir expandint-se a l’exterior perquè malgrat la petitesa el centre crida l’atenció a fora. “Últimament se’ns distingeix pel model educatiu, per la integració directa dins del currículum de conceptes com la cultura democràtica o els ODS [Objectius de Desenvolupament Sostenible]”, remarca Azzouz.