Els mitjans alimenten el mannà andorrà

Andorra s’està convertint en el destí anhelat per a molts treballadors de Sud-america, sovint induïts per informacions distorsionades que dibuixen un país amb sous milionaris on no només és possible fer caixa, sinó que és una via d’entrada per treballar en altres països i per viatjar per Europa. Aquest està sent un dels grans problemes de l’allau de temporers a l’hivern, que s’aventuren a viatjar convençuts que un cop aquí tot seran facilitats i diners.

Només cal llegir alguns paràgrafs d’un article d’El País de Colòmbia, que titula: “Aquest és el país europeu que busca treballadors: paguen diversos milions mensuals i no necessita visa ni passaport.” El periodista destaca en el seu article que “un dels països que més criden l'atenció d’estrangers que busquen aquestes opcions és Andorra, un petit estat que no demana ni passaport europeu ni visa per ingressar, l’únic que cal tenir és el passaport colombià per sortir del país”.

El mitjà argentí TN explica que Andorra és un país “que paga fins a 1.000 euros de sou, depenent de la feina. Alguns migren per curtes temporades, entre 5 i 6 mesos i aconsegueixen estalviar per duplicar o fins i tot triplicar la inversió dels tiquets i del capital inicial”. Òbviament es deixa de banda el nivell de vida i què es pot fer amb 1.000 euros mensuals, que a penes arriben par pagar un lloguer.

I s’afegeix que entre els llocs de treball disponibles “hi ha la gastronomia, els parcs d’esquí i els hotels, entre d’altres, unes feines que deixen entre els 1.100 i els 1.500 euros mensuals de nòmina”. Andorra és tradicional per als llatins que busquen iniciar una nova vida, segons el diari El Universo de Ecuador, “si es busca començar de zero o aconseguir feines temporals Andorra és un lloc per obtenir un suport econòmic”.

El diari La República de Perú fa un recompte sobre les ofertes i la durada dels permisos. Segons el mitjà, els contractes duren entre 5 i 6 mesos, “la remuneració econòmica en aquest temps permet fins i tot fer viatges dins del territori europeu i fins i tot visitar Portugal, on també hi ha altres feines per a migrants”.

La República afirma que les feines més requerides a Andorra són: “Recollidor de pilotes de golf, professor de català, freelance, guia de turistes i tastador de vi amb un salari mínim de 6,47 euros l’hora, i si és pactat per dia arriba als 51 euros”.

L’argentí Perfil explica als seus lectors que “a causa de la crisi econòmica que travessa el nostre país, cada cop hi ha més argentins que consideren començar de zero en un altre lloc o aconseguir feines temporals per fer-se una suport econòmic. Els sous mínims a Andorra ronden entre els 1.100 i els 1.500 euros per 40 hores setmanals amb dos dies lliures, segons l’ocupació”.

La realitat és que arribar a Andorra a l’aventura confiant que s’aconseguirà feina i habitatge fàcilment, com s’ha vist aquest hivern passat, és la pitjor decisió que poden adoptar aquells que busquen un destí a Europa.

MÉS FACILITATS PER ACCEDIR A LA QUOTA FIXA

El Govern ha facilitat de manera notable l’entrada de treballadors temporers extracomunitaris a la quota d’immigració ordinària i, per tant, a l’obtenció d’un permís de residència i treball fix. Primer va reduir a la meitat el nombre de temporades de feina que es requerien per accedir-hi –de sis a tres– i ja està en vigor la nova modificació que suposa una flexibilització encara més gran, ja que implica l’accés directe a qui hagi fet dues temporades i acreditant dos anys d’experiència prèvia en l’ocupació per la qual sol·liciten el permís als que només hagin treballat durant una campanya. Els qui complien el requisit de les tres temporades ja podien tenir el permís ordinari.