rEPORTATGE
L'adeu d'un històric del comerç
Pons & Bartumeu abaixa la persiana i posa punt final a una aventura empresarial de 72 anys que ha viscut en primera persona la transformació d’Andorra i d’un sector econòmic clau.
Fa 30 anys Enric i Mari Carme Bartumeu agafaven les regnes del negoci familiar, el que havien impulsat el 1951 el seu pare i els seu tiet, els Pons&Bartumeu originals. Ja no hi haurà tercera generació per a aquest històric i referent de joieria. Els tres establiments de la societat van abaixar la persiana el passat 30 d’abril, una “decisió molt difícil i molt dolorosa, són 72 anys d’història”, explicava dijous passat Enric Bartumeu al despatx de l’establiment de la plaça Rebés. Rodejat de les fotografies dels inicis de l’aventura empresarial, Bartumeu detallava els motius pels quals han optat per una sortida dràstica, un dels quals té a veure amb els canvis en la distribució de les marques de luxe, que penalitza establiments com el seu. Una revolució al sector que els obligava a reorientar el negoci, un nou rumb que ja no s’han vist amb forces d’emprendre amb una edat que s’acosta a la jubilació i sense relleu generacional.
A principis de la dècada dels 90 els dos germans Bartumeu Maza sí que van agafar el testimoni dels fundadors. El pare, Enric Bartumeu Bitriu, rellotger de professió, va obrir un primer establiment a Sant Julià el 1946 i cinc anys més tard, el 1951, s’aliava amb el seu cunyat Manel Pons Torres per tirar endavant la societat Pons&Bartumeu i obrir la primera botiga i ja a la plaça Rebés, tot i que al número 9. Un negoci fructífer centrat en la venda al detall de joies, rellotges i articles de regal que va viure la gran expansió econòmica d’Andorra, aquella protagonitzada especialment per la clientela espanyola que venia a buscar productes que no trobava al seu país i a un preu competitiu, i que va tenir fins a cinc establiments. “Ha estat un model de negoci exitós, que s’ha anat adaptant durant els 72 anys d’història”, resumeix Bartumeu.
A principis de la dècada dels 90, quan els pioners cedeixen la gestió, els germans Bartumeu Maza constaten que una de les línies de negoci, la dels articles de regal amb aquelles llistes de noces amb què el futur matrimoni suggeria presents als convidats, s’esgotava. “La gent ja preferia anar-se’n a Austràlia o que li ingressessin els diners al banc. Llavors vam migrar per tenir una cartera de luxe, de joies i rellotges”, continua Bartumeu.
Un gir de modernització i innovació que l’empresari destaca que mai va oblidar l’essència, la de la confiança, l’honestedat o la cura per l’atenció al client, sense escatimar minuts ni temes de conversa. Clients d’Andorra i d’arreu, en una proporció de 30/70 per cent. “Ens hem sobreposat a totes les crisis” i no han estat poques des dels 90. També la de la covid, tot i que la pandèmia ha acabat per assentar els canvis en la distribució dels grans grups del luxe que ara prefereixen concentrar les vendes dels productes o bé als seus establiments o en els multimarca localitzats en els edificis més emblemàtics de les ciutats, afectant anegocis com Pons&Bartumeu, que en el darrer any han vist com alguna marca que els suposava una facturació important els deixava de banda.
La càrrega emocional que implica tancar l’empresa familiar es multiplica quan s’ha de prescindir “del personal, una plantilla estable, molt fidel” formada per vint persones. Els missatges de clients –n’han rebut mig miler reaccionant a l’avís de tancament– o proveïdors ajuden a passar el tràngol. “Un proveïdor ens va dir que havíem d’estar orgullosos del que hem fet, ens ho hem passat molt bé, hem fet clients, amics i hem viscut moltes experiències”, relata l’empresari. I en un sector tan exposat com el de la joieria a ser víctima de la delinqüència, només recorda un robatori i quan era petit –uns lladres de Granada van robar en una de les botigues de l’avinguda Meritxell– i algun furt d’aquells al descuit.
Amb Pons&Bartumeu marxa també una altra emblema de l’eix comercial, una avinguda Meritxell que poc té a veure a com era trenta anys enrere, un carrer cada cop més globalitzat.