Dos mesos sense cobrar a l'espera del permís per treballar

Els problemes amb els treballadors de la construcció subcontractats -la majoria peruans- segueixen presents, malgrat que semblava que s’havien resolt des que el Govern va exigir presentar al Servei d’Immigració els contractes que fossin homologables amb la legislació laboral andorrana. Aquesta nova exigència, destinada a prevenir els abusos, tenia com a objectiu acabar amb l’explotació laboral d’aquestes persones, però els que segueixen arribant ho fan, quan es tracta de l’empresa concernida -perquè s’ha de remarcar que el conflicte es concentra només en una-, amb unes condicions aparentment dignes que després no resulten ser les reals.

Treballadors desplaçats han explicat al Diari que els compromisos que es prometen al Perú s’obliden tan aviat es trepitja ter-ra andorrana. Aquest homes treballen 48 hores setmanals -com correspon a la legislació peruana- per un salari de 1.300 euros, cosa molt diferent del contracte que l’empresari lliura a Immigració per aconseguir els permisos. Aquesta setmana han arribat 10 treballadors subcontractats que substitueixen els que van tornar el passat 31 d’abril. Un altre grup de sis s’ha incorporat a la feina després de dos mesos patint a la Seu d’Urgell perquè no arribava la documentació per anar a l’obra a Andorra, i el període màxim d’estada a Espanya caducava als tres mesos. Finalment, la gestió va donar fruits i ja estan treballant, però durant aquests 60 dies no se’ls ha pagat res.

Això sí, a més del salari estan inclosos el menjar i l’allotjament a la Massana, tot i que no són precisament del grat dels treballadors, que es queixen de la poca qualitat dels aliments i de la precarietat de les instal·lacions.

També expliquen que quan s’acaba el contracte i han de tornar al seu país no se’ls paga el que anomenen bonificacions. Alguns han optat per quedar-se a Barcelona i buscar una feina, i en aquest cas l’empresari no els ha pagat el bitllet del viatge, tot i que el pacte era abonar el trajecte fins al Perú.

Els problemes no s’acaben aquí. Els que s’han quedat i han aconseguit feina s’han trobat amb la desagradable sorpresa que continuen inscrits en l’empresa peruana i que l’espanyola no els pot donar d’alta ni la feina. “Som a Barcelona però figurem al Perú”, es queixen.

MESURES PER DETECTAR LES POSIBLES IRREGULARITATS

El Servei d’Inspecció de Treball, juntament amb Immigració i la policia, van anunciar el febrer passat accions conjuntes que permetin verificar que s’està respectant la legislació andor-rana en matèria laboral i que les condicions de treball i de seguretat es compleixen. Una empresa en concret estava en el punt de mira per les vexacions a què són sotmesos els seus obrers, fins al punt que molts haurien tornat al Perú si es poguessin costejar el preu del bitllet d’avió. Els frenen els diners i també que la situació al seu país és ara molt convulsa. Contràriament al que se suposa, l’empresa té el domicili social a Andorra, encara que el propietari és un gallec que va estar molts anys al Perú, en el sector de la construcció. En la campanya per assegurar les condicions dels treballadors també s’hi ha implicat l’ACODA