Alerta de la Uifand als agents immobiliaris

La Unitat d’Intel·ligència Financera (Uifand) alerta que tot i l’augment del nombre de les transaccions immobiliàries efectuades, dels seus imports, així com dels interventors, no s’ha constatat un increment de declaracions d’operacions de sospita presentades davant d’aquesta unitat. Cal recordar que els agents immobiliaris que duguin a terme activitats relacionades amb la compravenda de béns immobles, i també els agents immobiliaris quan actuïn com a intermediaris en l’arrendament, però només en relació amb transaccions per a les quals el lloguer mensual sigui igual o superior als 10.000 euros, estan sotmesos a la normativa relativa a la prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.

Vist que no han augmentat el nombre de declaracions de sospita, la Uifand ha emès una nota informativa dirigida als agents immobiliaris que permet l’actualització de les recomanacions adreçades al sector, incloent-hi les noves accions de millora per tal d’esmenar les mancances i els riscos detectats i presents al sector de manera generalitzada.

En aquest punt, diu l’ens, cal assenyalar que els sistemes de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme haurien d’abraçar els controls relatius a ambdós interventors en les operacions immobiliàries, és a dir, tant als clients com a les contraparts d’aquests tipus d’operacions. Així doncs, i tenint en compte el risc associat al sector, “esdevé essencial que tots aquests subjectes obligats disposin de sistemes preventius robustos i consistents que garanteixin l’eficàcia dels sistemes de control, així com la disponibilitat i la vigència de la documentació i de la informació i coneixement, tant de les operatives com dels clients.

Des de la Uifand es lamenta que l’òrgan de control intern i comunicació de les agències immobiliàries no disposa de la professionalitat requerida, ni de l’experiència i el coneixement del marc legislatiu andorrà en matèria de prevenció del blanqueig i finançament del terrorisme, per desenvolupar les seves funcions. També, que els membres no deixen constància escrita de les decisions preses, ja sigui amb relació a l’acceptació d’algun client com d’aquelles decisions en matèries en les quals així ho requereix expressament la llei.

Des de l’ens també s’assenyala com a mancança que generalment, els subjectes obligats no classifiquen els clients en funció del risc de blanqueig i finançament del terrorisme, i consegüentment solen considerar tota la cartera de clients com de risc baix. I indiquen que generalment els subjectes obligats no utilitzen fonts fiables i independents per procedir a la identificació i la verificació de la identitat dels interventors en l’operació, especialment en el cas de persones jurídiques.

També assenyalen que els subjectes obligats no identifiquen el beneficiari efectiu i tampoc documenten adequadament l’anàlisi realitzada per determinar la persona física que ostenta aquesta condició. A vegades, diuen, la identificació i la verificació de la identitat es limita a la del client amb el qual tracta el subjecte obligat, però no s’amplia al beneficiari efectiu de l’operació, en cas que aquestes persones difereixin.

Altres mancances són que en general els subjectes obligats no disposen d’un coneixement suficient dels clients o bé s’obté de manera informal i no es troba degudament formalitzat ni documentat. I que el coneixement de l’activitat professional dels interventors es limita únicament a les seves manifestacions, i aquestes són excessivament generals i vagues. Per exemple, indiquen que són empresaris, però sense indicar el sector d’activitat.

Origen dels fons

La Uifand també critica que en general, l’origen dels fons aportats pels clients que són objecte de la relació de negoci no es troba degudament acreditat i que els agents immobiliaris no disposen de la documentació acreditativa de la propietat que es pretén vendre o arrendar.

Així mateix, existeix una visió generalitzada que el fet que per a un determinat client o operació hi intervingui una entitat bancària andorrana eximeix la immobiliària de l’aplicació de les pròpies mesures de diligència deguda o bé que el nivell d’exhaustivitat sigui menor.

Per últim, des de la Uifand s’assenyala que el nombre de declaracions de sospita presentades pels subjectes obligats del sector immobiliari és, en general, molt baix, i més tenint en compte que els intermediaris de les operacions subjectes del sector es troben en una posició preferent per detectar-ne un ús il·lícit per blanquejar diners o valors o finançar el terrorisme. I que a vegades, quan existeixen sospites que un potencial client, els fons que aporta o el tipus d’operació que sol·licita pot estar relacionat amb el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, s’opta únicament per no iniciar la relació de negoci amb aquell client, però no es valora efectuar la preceptiva declaració de sospita a la Uifand.