Primor paga 100.000 euros al mes pel lloguer d'un local

Una part de les avingudes Meritxell i Carlemany s’ha convertit en la milla d’or del comerç, fins al punt que els experts –taxadors i immobiliaris– no són capaços de fer una valoració dels preus “perquè tot depèn del lloguer que vulgui pagar l’interessat, que sovint és astronòmic”. Per donar una xifra aproximada, el tram que va de l’antiga òptica Pasteur al centre comercial Illa Carlemany es paga entre 90 i 100 euros el metre quadrat al mes a peu de carrer.

Les marques es disputen qualsevol local que queda lliure en aquesta zona, a vegades no tant per interès propi, sinó per evitar que sigui la competència qui s’hi instal·li. Tècnicament això s’anomena barreres d’entrada, que impedeixen el creixement de marques del mateix sector.

Un exemple actual és l’aterratge amb força de la cadena espa­nyola Primor, que s’ha imposat l’objectiu de liderar aquest àmbit sobre la base de la rebaixa de preus i manté un pols amb els grups líders en perfumeria, Júlia i Gala. Les mateixes fonts ressalten que Meritxell i Carlemany estan plenes bàsicament de perfumeries i restaurants, alhora que remarquen que les firmes de gran luxe no veuen Andorra com un mercat interessant i algunes, especialment del ram de la joieria, fins i tot han abandonat el país perquè les zones comercials no s’adapten al perfil de luxe i glamur que exigeixen.

L’antiga seu de BPA és un altre exemple d’aquesta guerra comercial per estar en primera línia. Està dividida en tres edificis de quatre plantes, i exactament el que dona a Carlemany –de 2.038 metres quadrats– ha estat llogat per Primor per obrir una botiga. La resta de plantes tenen un interès menor i podrien albergar pisos per arrendar. El lloguer mensual és astronòmic: 100.000 euros. La mateixa cadena abona 42.000 euros per l’establiment que té a l’avinguda Meritxell.

Júlia també fa els seus moviments per seguir sent el referent i ha llogat per 72.000 euros els baixos d’un hotel a Meritxell per obrir un nou establiment. Es tracta de no deixar espai per a la competència. La part baixa de Meritxell i Carlemany s’han convertit en la zona més preuada. Els locals es lloguen en funció del que demana el propietari.

“Van bojos buscant locals, perquè no n’hi ha de buits i tampoc se’n construiran”, afirma un expert immobiliari, que no dubta que s’està pagant com en zones de tant prestigi com el passeig de Gràcia de Barcelona.

El mateix fenomen es repeteix al Pas de la Casa, on les vendes funcionen molt bé i comercialment és una zona de gran atractiu. Per un local de 42 metres quadrats, per exemple, s’està abonant un lloguer de 3.500 euros mensuals. Al poble encampadà, segon les fonts, no hi ha locals ni traspassos de negocis.

El punt feble és el gran luxe. “No veuen Andorra com un mercat per al perfil de clients que busquen i temen que al costat del seu establiment amb productes que no tothom pot comprar s’instal·li, per exemple, un basar xinès.” Els experts fan una crida als propietaris perquè tinguin en compte aquest factor, ja que la presència de grans marques fa pujar el valor dels locals i donaria més empenta al sector.

UNA GESTIÓ AGRESSIVA SOBRE LA BASE DE REDUIR EL MARGE DE BENEFICIS DE LA FIRMA

Perfumerías Primor va ser fundada a Màlaga el 1953. És una empresa el cent per cent de caràcter familiar que ha anat passant de generació en generació. A la seva pàgina web explica com a repte la missió de mantenir el lideratge a la península Ibèrica, així com l’expansió en l’àmbit internacional. Primor consta de més de 250 punts de venda al voltant de tot el món. La norma és aconseguir els millors emplaçaments. El propietari és Juan Ricardo Hidalgo. “No deixem que ningú vengui més barat que nosaltres.” Així de contundent és Hidalgo, el CEO. Primor assegura que la baixada de preus dels productes surt del marge de beneficis. Expliquen que els seus productes poden esdevenir fins al 30% més barats, encara que depèn molt de l’operador. De fet, les marques de luxe no solen veure amb bons ulls que els seus articles es venguin a un preu més reduït, i n’hi ha que no volen treballar amb ells per aquest motiu. “Tinc tots els empleats mirant preus de la competència cada dia i rebo un correu amb els preus i els modifiquem cada dia”, remarca Hidalgo.