Els comicis espanyols no frenen la negociació

La Comissió Europea es manté ferma davant la voluntat de tancar l’acord de negociació amb Andorra abans de concloure el 2023, aprofitant que Espanya ostentarà la presidència de la Comissió a partir de l’1 de juliol. Una voluntat que no es veu afectada per la convocatòria electoral a Espanya, ja que fonts de Brusel·les van detallar ahir al Diari d’Andorra que “el mandat de la negociació es manté independentment de la campanya electoral o de les eleccions”.

Una perspectica que es manté també en el cantó andorrà, ja que des de l’executiu del Principat van remarcar que la campanya electoral ni tampoc un possible canvi al capdavant de la Moncloa haurien d’afectar la negociació ja que “el Govern entén que el calendari tècnic no es veu afectat”. De fet, fins i tot en un hipotètic cas en què hi hagués canvi al capdavant de l’executiu espanyol es recorda que la presidència de la Comissió Europea es mantindria en mans d’Espanya. Sí que van apuntar ahir les mateixes fonts que hi pot haver temes més “sensibles” en els quals el president de torn “s’hi pugui implicar” per incloure’ls en la seva agenda política si bé van remarcar que aquesta situació tampoc s’hauria de veure afectada.

Reunions agendades

Tant les fonts de la comissió europea com les del mateix executiu andorrà van deixar clar que el calendari de reunions no s’hauria de veure modificat per la convocatòria electoral. En aquest sentit, des de Brusel·les es va remarcar que des del gener d’enguany fins a la data ja s’han realitzat quatre rondes de negociació i se n’esperen dues més fins al juliol d’aquest mateix any. Unes trobades que no s’han reagendat tot i la convocatòria electoral, segons van detallar ahir des de Prat de la Creu.

Així mateix, les fonts europees insisteixen que “tal com va dir el vicepresident Sefcovic –en carregat de les relacions entre Andorra i Europa– hi ha una clara finestra d’oportunitat” per assolir aquest acord d’associació. De fet, en una trucada telefònica duta a terme la setmana passada entre Sefcovic i el cap de Govern, Xavier Espot, el vicepresident de la Comissió va reiterar la voluntat de “concloure les negociacions en els propers mesos”.

El Govern d’Espot havia remarcat que la presidència espanyola de la comissió europea era “una finestra d’oportunitat” per accelerar aquestes negociacions abordant els temes més sensibles que encara cal negociar, si bé es marcava el mandat de Von der Leyen (octubre del 2024) com a límit. En aquest sentit, Europa va insistir que “aquest serà l’acord més ambiciós amb un país tercer” i que aportarà unes “oportunitats i beneficis per a ciutadans i empreses d’Andorra”, “que no hi serien presents” en el cas que finalment la negociació no arribi a bon port.

ELECCIONS I PRESIDÈNCIA ESPANYOLA COINCIDEIXEN DE PLE

El mes de juliol serà complet per a Pedro Sánchez. El primer de mes el president espanyol assolirà la presidència de la Comissió Europea, període que s’allargarà fins al desembre d’enguany. Pocs dies després, el 7 de juliol, començarà la campanya electoral que finalitzarà el 21 del mateix mes, dos dies abans dels comicis (23 de juliol). Entre mig, Sánchez tindrà una cimera de l’OTAN (11 i 12 de juliol) i haurà d’intervenir en el Parlament Europeu (13 de juliol). No serà el primer cop, però, que es produeixen eleccions generals en el moment en el qual el país ostenta la presidència de la Comissió. El 2022 França va viure una situació similar en el tram final de la seva presidència. El 2009 la República Txeca va protagonitzar un canvi al capdavant del país alhora que tenia entre mans la presidència de la comissió. Així, Mirek Topolanek va començar com a màxim mandatari dels 27, però una moció de censura cinc mesos després va donar el poder –del país i d’Europa– a l’independent Jan Fischer. El 2010 Bèlgica va exercir tota la seva presidència amb el Govern en funcions.