Cierco se 'salva' de declarar al congrés per l'avançament electoral

La tercera comissió d'investigació del Congrés sobre l'anomenada brigada política del ministeri de l'Interior al Govern de Rajoy es quasi història. Amb la dissolució del Parlament per part del presdient espanyol, Pedro Sánchez, es perd una oportunitat més d'indagar en l’episodi de les clavegueres de l'Interior, ressalten fonts parlamentàries al diari Público. Una de les compareixences acordades en el si de la comissió és la de l'expresident de Banca Privada d'Andorra (BPA), Higini Cierco, assenyalada inicialment per al mateix dia que la de Villarejo, però que va ser suspesa per coincidir-li un viatge prèviament organitzat. La compareixença de Cierco estava pendent de nova data, però ara ha quedat definitivament cancel·lada.

Una de les derivades de l'operació Catalunya és la caiguda de BPA, per la qual la Batllia investiga l'expresident Rajoy i els exministres Fernández Díaz i Cristóbal Montoro, a més d'un grup de policies espanyols, per presumptament coaccionar els responsables de BPA, entre ells els germans Higini i Ramon Cierco, per aconseguir dades de suposats comptes dels expresidents catalans Jordi Pujol i Artur Mas, i també de l'exvicepresident Oriol Junqueras. Els portaveus a la comissió van aconseguir pactar una primera llista de vint compareixents el 17 de maig passat, després de diversos intents infructuosos que la va mantenir paralitzada durant el mes de març: l'exsecretària general del PP Dolores de Cospedal; l'exministre Fernández Díaz; l’exsecretari d’Estat de l’Interior Francisco Martínez; l'ex-DAO Eugenio Pino; l'excap d'Afers Interns de la Policia Marcelino Martín Blas; l'exdirector general de la policia; Ignacio Cosidó; i els policies Bonifacio Díaz Sevillano i Celestino Barroso, entre d'altres.

També hi havia l'advocat Agustí Carles, president de l'entitat Drets, una de les associacions que va presentar la querella a Andorra per la presumpta extorsió per part de policies espanyols als accionistes de la BPA per obtenir proves contra els líders nacionalistes catalans.

La querella va ser ampliada anys després contra Mariano Rajoy, Fernández Díaz i Montoro, que estan imputats al Principat pels presumptes delictes de coaccions contra els òrgans constitucionals, penat amb entre tres i deu anys de presó; i el de creació, ús i comercialització de document fals, castigat amb fins a tres anys de presó, però la justícia espanyola té aturada la possibilitat que declarin.