Amenaça a Estrasburg

Ho vaig signar tot a correcuita perquè tenia el pare a l’hospital en estat crític; ningú em va explicar que tenia dret a un advocat”, va asseverar ahir l’acusat d’un delicte major d’amenaces condicionals i un de menor per maltractament continuat en l’àmbit domèstic, pel qual la Fiscalia demana 24 mesos de presó condicional qualificada a seguir un programa de rehabilitació durant quatre anys i a no entrar en contacte amb la seva exdona –a qui presumptament va agredir en dues ocasions– i la nova parella de la mateixa –a qui va amenaçar després d’una discussió amb la mare del seu fill i emborratxar-se a causa de les dotze mitjanes que es va prendre–.

“La declaració del meu client en seu policial va ser prestada sense informar dels seus drets en la que és una pràctica habitual de la policia andorrana”, va asseverar l’advocat defensor en una intervenció que volia que el tribunal no tingués en compte la declaració. Una sessió la qual no va estar exempta de sorpreses. Primer perquè els àudios que va demanar el Ministeri Fiscal eren tan poc intel·ligibles com el discurs d’un nen que tot just ha après a dir papa, seguit pel desmai d’una testimoni –la mare de l’acusat–, que pateix una malaltia que li va fer perdre la consciència, fet que va portar a suspendre la sessió fins que els serveis mèdics van arribar a la Batllia. Però també perquè en un principi era una trucada telefònica pujada de to i uns missatges de WhatsApp d’una parella totalment trencada –amb insults i retrets a tort i a dret– i pot acabar al Tribunal Europeu de Drets Humans i a l’ONU. “Han quedat plenament acreditades les manifestes il·legalitats”, va reiterar l’advocat de la defensa, que va assegurar que després de temps advertint de la situació està preparant el cas per traslladar-lo a les instàncies internacionals. “Són pràctiques posades en coneixement de la Batllia, al Col·legi d’Advocats; companys del col·legi estan compartint el que està passant”, va insistir el lletrat, que va remarcar que resumir a un acusat el que està signant no és una garantia per al mateix ni una pràctica que s’ajusti a la legalitat. “No consta al Ministeri Fiscal que la policia procedeixi d’aquesta manera i sorprèn encara més quan hi ha signada una declaració de drets per part de l’acusat”, van deixar clar des del cantó de la Fiscalia.

“Em declaro culpable de les amenaces, però la policia no em va dir res”, va sentenciar l’acusat –amb facilitat per utilitzar argot habitual de les sales de vistes– exercint el dret a l’última paraula. Un cas vist per a sentència en espera del que pugui passar a Estrasburg.