acord d'associació

Govern convoca els grups per consensuar canvis en el pacte d'Estat per la UE

El Govern envia l’esborrany del pacte d’Estat als grups i els convoca per a la setmana vinent per consensuar possibles canvis

Acte de signatura del pacte d'Estat per Europa entre el Govern d'Espot i els grups parlamentaris el 2020.Fernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Els grups parlamentaris ja han rebut la proposta del Govern per formalitzar un pacte d’Estat sobre les negociacions per a l’acord d’associació amb la Unió Europea. El document, similar al que es va signar amb els grups parlamentaris a l’inici de la legislatura passada, marca qui, com i quan es negociarà amb Brussel·les, segons ha pogut saber el Diari. No indica, per tant, la línia política de negociació, sinó de quina manera es compartirà informació i com es treballarà amb els grups la posició que després es defensarà a Brussel·les. Queda clar, però, que la negociació la farà, com així té la responsabilitat, la delegació del Govern.

En el document, que inclou un preàmbul amb els antecedents de la relació entre Andorra i la Unió Europea, l’executiu proposa una representació col·lectiva que inclou entre els signataris els grups parlamentaris amb representació, afegint en aquest punt DA, Concòrdia, PS, CC i també Andorra Endavant, malgrat que la formació de Carine Montaner ja ha mostrat públicament les seves reticències a l’acord d’associació. I també aquells partits nacionals considerats extraparlamentaris encara que en algun cas compten amb algun conseller general. És el cas d’Acció, Liberals, SDP i terceravia, aquest darrer l’únic partit que no es va presentar sota cap fórmula a les darreres eleccions generals. Per la resta de qüestions, el document és pràcticament igual al que es va signar a final del 2020.

Ara, els partits tenen uns dies per treballar el document i presentar-hi, si volen, modificacions. A tal efecte, el Govern els ha convocat el 15 de juny vinent per parlar-ne i intentar elaborar un text final que convenci totes les parts amb la voluntat de fer un front comú amb totes les formacions possibles i tenir més legitimitat davant dels negociadors. El Govern ja va anunciar, quan va aprovar l’esborrany del pacte d’Estat que ara ha estat tramès als grups parlamentaris i als partits d’abast nacional, que les formacions poden fer “les aportacions que considerin escaients”. L’executiu també va recalcar que “ha prioritzat” aquest pacte d’Estat i que l’objectiu és “fer partícips de les posicions de negociació els diferents actors polítics del país i debatre de la manera més àmplia possible” l’acord amb la UE, per aconseguir tenir “les posicions més consensuades i més sòlides possibles a la taula de negociació”.

De fet, queden ara algunes de les qüestions més sensibles per negociar com són els acords sobre els fluxos migratoris o el futur d’Andorra Telecom. Malgrat restar pendents encara aquests grans blocs, l’objectiu del Govern és tancar l’acord d’associació aquest any, aprofitant la presidència espanyola al Consell de la UE durant el segon semestre de l’any. Alguns partits, però, com el PS i SDP, ja han manifestat públicament que aquesta data els sembla precipitada.

SEGON PACTE D'ESTAT PER A L'ACORD D'ASSOCIACIÓ AMB LA UE DE XAVIER ESPOT

El cap de Govern, Xavier Espot, ja va aconseguir el suport de totes les forces polítiques en favor d’un pacte d’Estat sobre Europa l’octubre del 2020. En aquell moment, Josep Pintat (terceravia), Pere López (PS), Marc Magallón (aleshores liberal), Carles Ensenyat (DA) i Carles Naudi (CC) van signar l’acord amb la voluntat de trobar un consens en una qüestió tan rellevant com l’acord d’associació i amb el compromís del Govern de facilitar la informació de les converses a Brussel·les. Dos anys més tard, però, els socialdemòcrates abandonaven el pacte i denunciaven que s’estava ocultant informació. Aquest fet, van explicar, els va fer perdre la confiança en el Govern i, malgrat compartir la necessitat d’establir un pacte, no estaven d’acord ni amb les formes ni amb el contingut que s’estava negociant. Ara, però, el PS es mostra obert a tornar a participar-hi sempre que, segons la formació, el tarannà de l’executiu canviï. Pel que fa a la resta de grups, cal recordar que Andorra Endavant no està a favor de l’acord, mentre que Concòrdia hi vol treballar per resoldre els dubtes que li planteja.

tracking