Passant el dia amb BPA

A les vistes del judici per la causa primera de Banca Privada d’Andorra (BPA), la coneguda com a cas Gao Ping, se sap quan s’entra però no quan se surt. L’inici de les sessions està assenyalat a un quart de deu del matí. I habitualment comencen a aquella hora o amb algun minut de retard. El final de la jornada és més laxe i depèn de quant s’allarguin els testimonis i de les ganes que tingui el president de la sala del Tribunal de Corts que jutja el cas, Enric Anglada, d’aturar la vista per al descans del personal present a la sala. La d’ahir va ser una d’aquelles sessions maratonianes que posen a prova la resistència de qui s’ho mira sense haver de participar, com ara és el cas dels processats, els periodistes i les persones que s’apropen a la sala magna de la seu de la Justícia com a oients. Va començar gairebé puntual i, amb tres pauses pel mig –una d’elles per dinar en horari francès–, va acabar gairebé a dos quarts de sis de la tarda.

Un munt d’hores que van servir per interrogar un únic testimoni, el treballador de KPMG Alexandre Haase, que va participar en l’auditoria que es va fer a BPA l’any 2013 relativa a l’exercici anterior. Un testimoni cridat per les defenses, concretament la dels processats del lletrat Antoni Riestra, però que va acaparar, i molt, el fiscal general, Alfons Alberca. Tant es va allargar l’interrogatori que va impedir el segon testimoniatge previst per a la jornada d’ahir, el de Maria Cosan, a qui també s’havia de preguntar com a antiga auditora de KPMG. El seu torn serà, finalment, dilluns, quan, a més de com a auditora, també parli com a exdirectora de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF).

De la maratoniana declaració de Haase d’ahir és molt difícil extreure un titular. Les preguntes tant de les defenses com de les acusacions, en aquest darrer cas sobretot del fiscal, van estar farcides de referències a documents de les auditories, tant les fetes pel testimoni com les que no. Les defenses volen demostrar que les auditories donaven fe de la bona tasca dels organismes rectors de BPA en la lluita contra el blanqueig de capitals. El ministeri públic creu tot el contrari, que les auditories van detectar defectes en la gestió i que l’entitat no va fer res per rectificar.

Ahir també van sortir a la palestra els famosos intercanvis dineraris o compensacions, dels quals l’auditor de KPMG va assegurar no haver sentit a parlar mai en 18 anys de carrera.

EL SUPERIOR AVALA EL PROCÈS PER MULTAR ELS CIERCO I MIQUEL

La sala administrativa del Tribunal Superior ha acceptat el recurs d’apel·lació de l’Autoritat Financera (AFA) contra la decisió de la Batllia d’aturar el procediment per sancionar i inhabilitar els antics responsables de BPA per gestions que havien fet al capdavant del banc. Els magistrats han decidit deixar sense efecte la resolució de primera instància i demanen a la Batllia que continuï amb la tramitació de la causa per les multes imposades per l’AFA, “realitzi els tràmits que manquen” i dicti sentència quan correspongui, segons figura en dos autes de la sala. El procediment es va iniciar per la demanda que els responsables de BPA, els germans Higini i Ramon Cierco, i l’exconseller delegat de l’entitat, Joan Pau Miquel, i d’altres directius del banc van presentar el setembre del 2020 contra el consell d’administració de l’AFA per les multes de fins a 149.000 euros que l’òrgan de supervisió va imposar a diversos càrrecs de BPA pers les irregularitats que estimava que van cometre com a responsables del banc. L’organisme va imposar als germans Cierco i a Miquel una inhabilitació definitiva per exercir càrrecs d’administració o de direcció general en el sistema financer andorrà per cometre infraccions molt greus de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer. La Batllia va aturar el procés judicial per prejudicialitat penal en entendre que aquest cas està vinculat a d’altres que se segueixen per la via penal contra les mateixes persones i en els quals encara no s’ha dictat sentència, i que no es podia continuar el procediment per evitar resolucions contradictòries. L’AFA va portar aquesta decisió a la sala administrativa del Superior, que ha atès l’argumentació que “les infraccions imputades són de caràcter administratiu i en cap cas són coincidents amb cap il·lícit penal”. L’organisme supervisor admetia a les al·legacions que l’expedient sancionador que l’INAF va iniciar arran de la nota de la FinCEN del 2015 que alertava de les pràctiques a BPA “no té en compte fets il·lícits de caràcter penal, sinó unes infraccions administratives”.