tribunal constitucional
L'Estat haurà d'indemnitzar un home per vulnerar la seva llibertat
Se’l va detenir i mantenir pres per la suposada falsificació d’antecedents penals
L’Estat haurà d’indemnitzar un home que va ser detingut el 15 de desembre de l’any passat per la suposada falsificació dels seus antecedents penals, quan precisament es trobava al Servei d’Immigració per verificar l’estat de la renovació de la seva autorització de residència i de treball. El Tribunal Constitucional considera que se li han vulnerat els drets a la defensa, a la presumpció d’innocència i a la llibertat, reconeguts als articles 10 i 9 de la Constitució, i declara que el recurrent té dret a ser indemnitzat en la quantitat que assenyali l’òrgan competent al respecte.
Els fets es remunten al 15 de desembre passat, quan, després de ser detingut, la defensa de l’home va formular aquell mateix dia un procediment a l’empara de l’article 9.3 de la Constitució –habeas corpus– en què sol·licitava la seva posada en llibertat. L’endemà la Batllia de Guàrdia (Penal) va dictar un aute mitjançant el qual desestimava la petició de llibertat del recurrent.
La representació processal de l’home va interposar un recurs d’apel·lació contra aquesta decisió, i, el 20 de desembre del 2022, el Tribunal de Corts va dictar un aute que desestimava aquest recurs i confirmava la resolució de la Batllia. Poc després, el 23 de gener, la representació processal del detingut va interposar un recurs d’empara contra l’aute del 20 de desembre del 2022, dictat pel Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració dels drets a la defensa, a la presumpció d’innocència i a la llibertat, reconeguts als articles 10 i 9 de la Constitució.
En el seu recurs, l’home va al·legar la vulneració del seu dret a la defensa en la mesura en què, contràriament a l’article 13 de la Llei transitòria de procediments judicials, que preveu la presència i la declaració de l’autoritat, l’agent o el funcionari que va practicar la detenció, el representant del servei de policia no va comparèixer davant el batlle el 16 de desembre del 2022.
En segon lloc, va adduir que es va vulnerar el seu dret a la presumpció d’innocència, ja que sobre la base d’una denúncia anònima, el van considerar culpable d’haver falsificat els seus antecedents penals, quan sempre havia negat la seva culpabilitat. També considerava que la decisió impugnada vulnerava igualment el seu dret a la llibertat, perquè la seva detenció no era de cap manera útil per esbrinar si havia o no havia falsificat documentació.
Per al Tribunal de Corts la detenció del recurrent està fonamentada en Dret en la mesura en què el servei de Policia havia obtingut per part d’Interpol Algèria informació que podia fer pensar que el recurrent havia falsificat els seus antecedents penals. Corts també posa en relleu que la policia va seguir les indagacions prop del Consolat d’Algèria a Tolosa i que havia de mantenir la detenció del recurrent a l’espera d’aquesta informació.
Els magistrats del Tribunal Constitucional consideren que tot i que el servei de Policia podia i havia d’efectuar la investigació, “és excessiu considerar” que havia de romandre empresonat a l’espera del resultat d’aquesta informació. “El manteniment del recurrent en detenció va vulnerar de manera excessiva i no necessària els seus drets”, diuen.