La cursa per les comunals

La coincidència de les eleccions generals i comunals al mateix any obliga aquells que es mouen en el món polític a no despistar-se. Encara amb la ressaca del resultat a les urnes del 2A, especialment per a aquelles formacions amb pitjors resultats que han necessitat una reestructuració interna, els partits ja han de posar la mirada al desembre, perquè l’estiu passa ràpid i un cop passat Meritxell pràcticament s’entrarà ja en precampanya. Tot plegat precipita les converses que uns i altres ja han començat a tenir malgrat que encara siguin molt incipients i de manera informal.

Els resultats de les generals han consolidat DA a gairebé tot el territori i ha evidenciat que quan hi ha més de dues llistes combatent a les parròquies la victòria per a l’equip d’Espot és gairebé inqüestionable. Per això, els partits de l’oposició, especialment el PS i en alguns casos també Concòrdia, plantegen unir forces a tots els territoris que puguin i, fins i tot, no presentar-se en alguna parròquia si això pot ajudar a derrotar els Demòcrates. El plantejament també el comparteix SDP, que vol una confluència de forces per fer fora DA. Els primers contactes informals ja s’han produït entre algunes formacions, però de moment en ferm no hi ha res. I és que almenys en el cas de Concòrdia hi ha discrepància d’opinions sobre si cal fer acords o si és millor consolidar la marca i presentar-se en solitari encara que això els deixi amb menys opcions de guanyar.

L’estratègia es té més clara entre les formacions de centreesquerra, que saben que en solitari i amb diverses llistes tenen poques o cap opció de fer-se amb les parròquies. A l’hora de portar a terme l’estratègia, però, la cosa es complica, especialment si s’han de sumar a l’equació formacions amb les quals hi ha més divergències ideològiques com ara Andorra Endavant. També s’ha de tenir en compte que en alguns territoris es presenten formacions locals que poden dificultar encara més la unió de forces. És el cas per exemple d’Ordino, amb el partit d’Enric Dolsa, o d’Encamp, amb Agrupament Encampadà, amb qui els socialdemòcrates ja han començat a parlar. No descarten, per tant, tornar a fer pactes per a les territorials. Caldrà veure també quin és el futur de Liberals, que ha de canviar l’executiva al setembre, i si ressorgeix terceravia més enllà de Sant Julià. Per això l’objectiu és que, d’una manera o altra, les opcions divergents a DA facilitin, o bé amb la unió o bé no presentant-se, a un enfrontament cara a cara i convertir els comicis amb un plebiscit entre l'opció continuista o la del canvi.