Un armari, el precursor

L’Arxiu Nacional d’Andorra encara no té cinquanta anys. Va obrir portes el 1975, “després que el Consell General, en el marc del procés d’andorranització, consideri imprescindible la creació d’un arxiu i també d’una biblioteca d’abast nacional i de gestió pública”. Ho recorda la publicació que el mateix Arxiu va dedicar la setmana passada a la seva creació. Però la història dels arxius al Principat no és pas tan recent. El precursor va ser un armari, el de llavors les sis claus.

Es considera que l’acció de conservar la documentació rellevant per garantir la seva supervivència i accés podria haver arrencat ja amb els Pariatges, però “aparentment serà entre els segles XV i XVI quan el sistema arxivístic primitiu del Consell faci noves passes per a la seva correcta sistematització amb la probable creació física de l’armari de les Set Claus (sis fins al 1978)”, apunta la publicació.

Hi ha documentació que ja prova que al segle XVIII hi havia un control d’allò que entrava i sortia del dipòsit. Però el de les sis claus no ha estat pas l’únic perquè també n’hi ha hagut de parroquials i de privats. L’armari en tot cas va dipositar l’arxiu fins al 1965 i el 1969 Antoni Morell i Elidà Amigó van rebre l’encàrrec de classificar i ordenar tota aquella documentació. Malgrat que l’Arxiu Nacional neix el 1975, no és fins al 1993 que allò que guardava l’armari de les set claus ingressa a l’equipament. Ara és un dels 345 fons que custodia.