Una finestra a Madrid

Espanya dona suport a les negociacions sobre l’acord d’associació entre la Unió Europea i Andorra i esperem que puguin concloure positivament durant la nostra presidència”, asseveren fonts del ministeri d’Exteriors espanyol al Diari. Una presidència que, segons es desprèn de les declaracions de l’actual cap de Govern, Xavier Espot, pot ser determinant per als interessos andorrans en el marc de la negociació amb la UE. “Una finestra d’oportunitat”, ha definit en més d’una ocasió Espot aquest període, que estarà marcat per les eleccions generals que se celebraran al 23 de juliol i que poden portar un nou inquilí a la Moncloa. Qui dirigeixi l’executiu espanyol passat l’estiu i fins a finals d’any serà el que haurà de donar un cop de mà al Principat per desencallar aquelles qüestions més sensibles de la negociació. I si bé des de l’actual executiu insisteixen que la clau de la negociació passa pel que es defensa a Brussel·les i, per tant, un canvi a la Moncloa o una eventual continuïtat de Pedro Sánchez no afectaran, la relació històrica entre els dos països veïns deixa clar que el paper del president espanyol pot ser més determinant del que sembla.

Alguns dels alts càrrecs dels antics executius andorrans apunten que, a efectes pràctics, on s’aconseguirà de forma efectiva que s’escoltin les especificitats d’Andorra no és a Brussel·les, sinó a Madrid –o a París en el cas que aquests haguessin tingut la presidència de la Comissió–. “La porta d’Andorra a Brussel·les és la porta d’Alcalà”, assevera un excap de Govern. En qualsevol cas, igual que quan França va tenir la presidència de la Comissió, en els propers mesos la diplomàcia andorrana haurà d’aconseguir que els interlocutors els escoltin per si alguna qüestió no es resol l’àmbit més tècnic. “Es fa més feina amb un cafè o una trucada que amb una reunió bilateral”, assevera un dels caps de gabinet d’un excap de Govern. De fet, tots els anteriors presidents andorrans, des de Forné fins a Toni Martí, passant per Albert Pintat i Jaume Bartumeu, coincideixen a destacar la importància de la relació personal entre caps de Govern o ministres per tal que Andorra sigui escoltada. “No tenim ni poder econòmic ni militar; saber guanyar-te un president o un ministre és clau”, insisteix un altre alt càrrec d’un antic govern. És aquí on entra en joc la capacitat de cada líder polític del país de fer que Andorra sigui vista amb bons ulls, si bé destaquen tots els caps que avui en dia és més senzill per a un president espanyol poder mantenir relacions amb Andorra. “Els que ens vàrem trencar la cara i ens va costar les eleccions per sortir de la llista de paradisos fiscals estem emplaçats per dir que és evident que ara estem en una millor posició internacional que fa uns anys”, assevera Jaume Bartumeu. “Els antecessors van fer el seu camí i la diplomàcia també, però les relacions personals ajuden i molt; aquest era un aspecte en el qual estàvem molt a sobre”, destaca Toni Martí. “La relació amb Espanya sempre és decisiva; cal recordar que érem l’únic país que no era de la Unió Europea amb més ciutadans de la UE que no pas nacionals i aquella realitat s’havia de tenir en compte per les dues parts”, assevera Forné, que recorda el seu primer contacte amb Felipe González en una trobada de Nacions Unides a Copenhaguen el 1995. El liberal va mantenir relacions amb tres presidents diferents: Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero. “Vull, en primer lloc, mostrar la meva satisfacció per la presència aquí del cap de Govern del Principat d’Andorra i de tota la seva delegació en un marc de molt bones relacions. Representa un objectiu fonamental per al Govern d’Espanya” va dir José Luis Rodríguez Zapatero l’octubre del 2004. Una intervenció duta a terme després de la que fou la primera cimera –formal– entre una delegació de ministres andorrans i una d’espanyols celebrada a La Moncloa. Una declaració que pot ser exemplificadora del canvi que van viure les relacions entre els dos estats: trobada oficial a la casa de l’executiu espanyol i de la qual van sortir compromisos de caràcter polític entre un país de la UE i un que, aleshores, encara formava part de la llista de paradisos fiscals.

El també excap de Govern Albert Pintat recorda el tracte “excepcional” amb Felipe González amb qui va tractar quan ell era ministre d’exteriors. “Després amb Aznar vàrem patir la crisi del tabac. Et diré que al principi ens feia força mala cara, però al final ens vàrem abraçar perquè es va solucionar tot. Era un president dur, però correcte”, assevera Pintat. Aquell va ser, fins a la data, un dels moments de major tensió entre els dos països i que va coincidir sota la presidència del líder popular que, segons les fonts, tenia “poca simpatia” cap al Principat. Alts càrrecs d’aquell i d’altres Governs recorden les dificultats que Andorra va tenir amb el president Aznar, fins al punt de remarcar que la diplomàcia –a tots els nivells– va estar dos anys “picant molta pedra” per revertir la visió que el líder espanyol tenia d’Andorra.

Amb l’arribada de Zapatero el to va ser molt diferent. “Presidente, Andorra va bien cuando España va bien”, va dir Pintat a Zapatero en una trobada de l’ONU. “Zapatero era molt proper, tant que en un moment delicat com el que hi va haver ens va demanar el favor de no establir relacions diplomàtiques amb Kosovo”, recorda Jaume Bartumeu, que destaca que el líder socialista espanyol. “També va ajudar que compartíem la mateixa internacional com és la internacional socialista”, destaca Bartumeu, que va complir amb el favor guanyant una mica de temps davant la pressió del cantó francès.

Qui també recorda el tracte afable de Zapatero és Toni Martí, que reconeix que el tarannà del socialista i de Mariano Rajoy eren, com a mínim, diferents. “Amb Zapatero vam tenir una relació molt amable, eren caràcters completament diferents amb el del senyor Mariano Rajoy, cosa que no vol dir que fos una relació dolenta amb ell, però sí que era més reservat”, destaca Martí, que afegeix que “Zapatero era més obert i sempre hi va haver una molt bona relació afectuosa”. En aquest sentit, fonts de l’executiu de Martí recorden que amb l’arribada de Rajoy no hi va haver grans dificultats si bé s’apunta que “sempre som nosaltres els que hem d’anar a fer pedagogia i esforçar-nos a explicar què és Andorra”.

Una relació d'iguals

Justament aquesta tasca pedagògica és la que algunes de les fonts reclamen que s’ha de fer per aconseguir que tant al nord com al sud -davant un eventual canvi- escoltin les especificitats andorranes. “És obligació de qualsevol Govern assegurar-se que el contacte amb l’executiu i, com a mínim, amb el principal partit de l’oposició es mantingui”, remarca un excap de Gabinet. “Hi ha un servei diplomàtic que manté el contacte; la cara visible pot canviar, però els tècnics no”, apunta l’actual ministre de Medi Ambient i excap de gabinet de Xavier Espot en la darrera legislatura, Guillem Casal, que destaca que en moltes ocasions qui pot fer el primer contacte quan hi ha un canvi són les secretàries. “Elles no marxen”, destaca Casal. En aquest sentit, el demòcrata també remarca el paper dels parlamentaris andorrans per trobar vies de comunicació, alhora que destaca que l’actual posició negociadora d’Andorra és fruit “d’una cursa de fons”. Tanmateix, Casal sí que considera que el paper d’Andorra es veu homogeneïtzat –tot i la seva dimensió– quan s’estan en cimeres multilaterals, ja que el vot andorrà val el mateix que el de qualsevol altre país. “Si veuen que ets un país seriós en l’àmbit internacional et dona més pes en les relacions bilaterals; Andorra ve fent la feina en els últims 12 anys”, insisteix Casal, que, com en el cas de Bartumeu, apunta que la clau de la negociació està a Brussel·les i no pas a la Moncloa.

“Hi ha un pacte no escrit que diu que en les coses del dia a dia, França s’ocupa de Mònaco i Espanya d’Andorra”, remarca un antic cap de gabinet andorrà, que afirma que “és cert que tenim el paper del Copríncep, però és una porta que no pots utilitzar cada dia, Madrid ens ajuda més i, per tant, és important que estigui en sintonia”. Al mateix temps fonts de diversos executius apunten que pot haver-hi un lleuger endarreriment en la negociació en el cas que hi hagi un canvi a la Moncloa, però remarquen que “la diplomàcia espanyola és competent, sempre hi ha uns tècnics que explicaran el dossier al nou ministre o president; en matèria d’afers internacionals la posició d’un país no acostuma a divergir gaire quan hi ha un canvi”. I més enllà de tota la relació internacional, totes les fonts consultades també recorden que, al final, la clau de tot plegat la tindran els andorrans amb el referèndum.

1995 Felipe González Marc Forné

Forné i González van mantenir el primer contacte en una cimera de l’ONU, un punt de partida que va servir per establir una gran relació entre els dos presidents, però també entre els dos països, tot i que en aquell moment Andorra encara era un paradís fiscal.

1996 J.M. Aznar Marc Forné

Aznar ha estat fins a la data el president més dur amb el Principat. Fonts de l’executiu andorrà de l’època recorden que va costar dos anys aconseguir una bona relació amb el líder popular espanyol en un moment també marcat per la crisi del tabac.

2006 J.L. R. Zapatero Albert Pintat

Pintat remarca la proximitat del líder socialista i el canvi de to respecte a l’anterior president popular. En aquell moment, el cap de Govern andorrà va destacar que Zapatero es va mostrar disposat a ajudar, sempre mantenint una relació propera.

2010 J.L. R. Zapatero Jaume Bartumeu

Bartumeu destaca la proximitat ideològica amb Zapatero, sent ell l’únic cap de Govern andorrà de la mateixa família política. En aquell moment, Espanya va pressionar Andorra perquè no s’iniciessin relacions diplomàtiques amb Kosovo, tal com es demanava des de França.

2014 Mariano Rajoy Toni Martí

Mariano Rajoy va ser el primer president espanyol a visitar Andorra de forma oficial. Ho va fer el 2014 després que Martí ja visités el Palau de la Moncloa en diverses ocasions. En el cas de la relació, destaquen la personalitat més tancada del president gallec.

2022 Pedro Sánchez Xavier Espot

Amb la visita en relació amb la cimera Iberoamericana, Pedro Sánchez va ser el segon president espanyol que va visitar Andorra de forma oficial. Anteriorment, Xavier Espot ja va visitar la Moncloa. Sánchez es juga al juliol el càrrec coincidint amb la presidència de torn d’Espanya a la Comissió Europea.