Els constructors volen que el Govern s'impliqui en la crisi dels abocadors
L’Acoda insisteix en la necessitat de més dipòsits per evitar una nova aturada
Un camió a l'abocador del Maià.
L’alternativa a l’abocador de terres del Maià segueix sent inexistent malgrat la insistència del sector que hi ha d’haver més opcions per evitar una nova paralització d’obres aquest hivern. L’objectiu “és no trobar-nos de nou al setembre, a l’octubre, sense disposar d’un abocador”, va manifestar la gerent de l’entitat, Mònica Dalmau. Per això tornaran a traslladar la problemàtica al nou Govern perquè la patronal de la construcció entén que tot i que sigui una competència comunal l’administració general té un paper important a fer. “Ho veiem com una problemàtica nacional, la implicació dels comuns ha de ser-hi, però el Govern s’hi ha d’implicar, el Govern també fa obres”, va assenyalar Dalmau.
La reobertura de l’abocador encampadà del Maià abans d’hora per la falta de nevades de l’hivern va suposar reprendre abans l’activitat d’aquells treballs d’excavació que s’havien hagut de suspendre o ajornar per la falta d’un lloc on dipositar els excedents de terra. La gerent de l’Acoda va destacar la bona entesa amb el comú d’Encamp, que també s’ha traduït en el fet que l’horari d’obertura de l’equipament s’ha adaptat al de les obres per facilitar el transport de la runa, però va insistir que en cap cas és suficient. La ubicació del Maià implica el tancament durant l’hivern –sigui més o menys dur en l’àmbit meteorològic– i, a més, el sector reivindica que “no hi hagi només un abocador, n’hi hauria d’haver diversos i cal buscar emplaçaments”.
L’únic comú que ha treballat una alternativa a l’abocador encampadà ha estat el de Sant Julià, que ha projectat una ampliació del dipòsit de la Rabassa. Però l’Acoda ja ha indicat en diferents ocasions que per la ubicació i per les diferents condicions que posa l’administració laurediana es tracta d’una opció amb limitacions. Així que insisteixen a reclamar a les corporacions parroquials més ubicacions. La majoria han assegurat que buscaven terrenys, però per condicionar centres de transferència, és a dir, dipòsits temporals que servirien els mesos que el Maià no està operatiu. Una opció que també va promoure el Govern a través d’un concurs públic perquè s’impliquessin privats que no va fructificar. Però per al sector no és una solució idònia perquè implica haver de carregar i descarregar la terra dos cops, primer al centre de transferència i després a l’abocador definitiu.
UNA PLANIFICACIÓ DE L'OBRA PÚBLICA
La patronal de la construcció també reivindica una planificació de l’obra pública per tal que el sector pugui gestionar en la mesura del possible el volum de feina. Ara és molt alt degut al boom que viu la construcció privada i no és inusual que concursos públics quedin deserts. En alguns casos l’Acoda intervé per demanar ampliar els terminis de la licitació, com ha succeït amb l’edifici Node d’Andorra Telecom.