Pallardó va dir que BPA el considerava el caixer a Espanya

Els magistrats, acusacions i defenses van poder escoltar ahir per primer cop a la sala de vistes del Tribunal de Corts que jutja la causa primera de Banca Privada d’Andorra (BPA) qui es pot considerar el testimoni de càrrec o el pal de paller del cas, l’empresari valencià Rafael Pallardó. No el van escoltar en persona, perquè tal com havia anunciat dilluns a través d’un correu electrònic dirigit al Tribunal de Corts, Pallardó no es va presentar a la sala magna de la seu de la Justícia. Sí que van poder sentir la lectura de tres declaracions fetes per l’empresari –una davant la Fiscalia espanyola contra la corrupció (12 de març del 2015), una altra davant la policia andorrana (13 de març del 2015) i una altra davant la batlle instructora (6 de juny del 2015)– i l’enregistrament en vídeo d’una nova declaració davant la batlle instructora i diverses de les parts personades al cas el 31 de maig del 2016.

En les declaracions Pallardó repeteix diverses vegades que des de BPA se’l considerava el caixer automàtic del banc a Espanya per l’operativa d’intercanvis que feia amb els clients de l’entitat intervinguda. Una manera d’operar que, assenyala en les declaracions, va ser el banc que li va proposar de fer. Pallardo indica que era l’entitat qui li enviava els clients per fer els intercanvis de diners o compensacions i que BPA ho feia per oferir un servei als clients que estaven necessitats d’efectiu a Espanya.

Pallardó també explica que va fer diverses compensacions amb l’exconseller delegat de BPA Joan Pau Miquel, i enumera fins a tretze intercanvis anotats en una llibreta en què constatava els pagaments fets a Espanya. Són compensacions amb el mateix Miquel, amb clients de l’entitat i amb alguns empleat del banc. Unes compensacions durant tres mesos que van arribar a superar el milió d’euros (1.019.000).

En una de les declaracions afirma que havia fet compensacions per als germans Cierco tot i que en la darrera feta a la Batllia rectifica i diu que mai ha fet cap intercanvi amb els expropietaris del banc intervingut.

Sobre l’origen dels diners que Rafael Pallardo ingressa en els comptes que té oberts a Banca Privada d’Andorra, l’empresari valencià afirma que el banc sabia perfectament que ell era l’intermediari dels empresaris xinesos amb els quals treballava i que els diners eren d’ells.

Diverses vegades durant les declaracions Pallardó defensa l’origen lícit dels diners, ja que, segons ell, provenien de les botigues de tot a cent i de les botigues de bosses dels xinesos i no de cap fet delictiu. “Si el diner hagués sigut de procedència il·lícita mai ho hauria fet”, assegura en la segona declaració que va fer davant la batlle instructora del cas Gao Ping.

En aquesta declaració, Pallardó afirma que ningú no li ha ofert res ni l’ha pressionat per venir a declarar a Andorra, tot i que en una de les declaracions, la primera de les dues que va fer davant la jutge instructora, afirma tenir protecció a Espanya per por de BPA. “Tinc por de les represàlies que puguin venir des d’Andorra”, manifesta.

Al llarg de les declaracions Pallardó parla dels diversos gestors de l’entitat amb els quals va tenir relació mentre va poder fer l’operativa de compensacions i de la seva relació amb Joan Pau Miquel. Diu, per exemple, que els gestors no feien de mula portant diners d’Espanya a Andorra.

ELS ADVOCATS DEFENSORS RECLAMEN SENSE ÈXIT QUE NO S'ESCOLTI L'EMPRESARI VALENCIÀ

Un cop constatat que l’empresari valencià Rafael Pallardó no es presentaria a declarar, els advocats defensors van reclamar als magistrats del Tribunal de Corts que no es fes lectura de les declaracions ni es veiés la que es va gravar a la Batllia en considerar que s’estarien vulnerant els drets dels seus clients. El president de la sala del Tribunal Corts que jutja la causa primera de BPA, Enric Anglada, va lamentar no haver aconseguit que Pallardó es presentés a Andorra i va assegurar que si pogués en demanaria a Espanya l’extradició. Després d’escoltar els advocats i també la Fiscalia, el tribunal va aturar la sessió per deliberar respecte si es llegirien o no les declaracions de Pallardó. Després de poc més de mitja hora, Anglada va explicar que s’havia desestimat la petició dels advocats defensors i que més endavant decidirien quin valor es dona a aquesta prova testifical.